(Serrans / Camp de Túria)
Comunitat de regants, d’origen medieval que comprèn les poblacions de Bugarra i Pedralba (Serrans) i de Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja de Túria, anomenades pobles castell, les quals tenen dret a les aigües del Túria, però amb limitacions (no en poden fer ús els anys de sequera).
Sigla del Centre d’Assistència Primària (estructura sanitària de Catalunya).
(València, 19 juliol 1873 – 8 agost 1873)
Entitat política. Constituïda per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles.
Fou dissolt en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos; els membres de la junta es refugiaren a Cartagena.
(País Valencià, 9 setembre 1997 – )
(BNV o BLOC) Organització política nacionalista valenciana. Constituïda com a federació de partits, que integrà la Unitat del Poble Valencià (UPV), Partit Valencià Nacionalista i Nacionalistes d’Alcoi. El seu primer Congrés Nacional, celebrat al gener de 2000, escollí una nova direcció encapçalada per Pere Mayor.
En les eleccions municipals del 1999, es convertí en la tercera força política valenciana pel que fa a presència municipal, i obtingué representació en 122 municipis. No aconseguí representació parlamentària en les eleccions a les Corts Valencianes del 1999. Respecte a les eleccions europees del mateix dia, es presentà en coalició amb Convergència i Unió i el Partit Socialista de Mallorca, i aconseguí el 2,4% dels vots del País Valencià.
En les eleccions generals del 13 de març de 2000 no obtingué representació parlamentària.
(València, 1930 – 1939)
Organització política. Fundada com a prolongació de la Dreta Regional Valenciana. Les dues entitats tenien el domicili social al mateix edifici, i l’activitat pública de l’Agrupació fou inexistent.
El sector més valencianista de la societat, s’escindí el 1933 per tal de fundar l’Acció Nacionalista Valenciana.
(València, 1923 – 1939)
Partit polític. Fou creat ja iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, per iniciativa de la Unió Gremial de València amb la finalitat de defensar els interessos econòmics de València.
La Unió Gremial convocà una assemblea a la qual acudiren una sèrie d’entitats, entre altres, la Cambra de Comerç de València, la Federació Patronal i Lo Rat Penat. A partir d’aquesta assemblea fou creada Acción Valenciana.
Aquesta entitat lliurà un document al general Primo de Rivera on era demanada la creació d’un organisme supraprovincial. Aquesta iniciativa es materialitzà en l’avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana, aprovat per la diputació provincial de València el febrer de 1924.
El canvi d’orientació de la política de la Dictadura (supressió de la Mancomunitat de Catalunya) i el manifest desinterès de la burgesia valenciana impossibilitaren l’efectivitat d’aquest avantprojecte.
(València, agost 1933 – 1936)
Partit polític. Ideològicament molt semblant a la Dreta Regional Valenciana.
A partir del juny de 1935, adoptà el nom d’Acció Valenciana.
Reivindicava l’autonomia del País Valencià.
(València, 8 març 1930 – 1931)
Agrupació universitària valencianista. Grup de joves intel·lectuals, professors i escriptors, que es formà amb l’objectiu d’afirmar la catalanitat del País Valencià des d’una perspectiva nacionalista.
En el seu òrgan d’expressió, el butlletí “Acció Valenciana”, hi col·laboraren, entre d’altres, Manuel Sanchis i Guarner, Felip Mateu i Llopis i Joan Beneyto.
La politització que s’inicià a l’adveniment de la República dispersà el grup.
Sigla de la Unió Socialista de Catalunya (partit polític, 1923-36).
Veure> els Decrets de s’Agaró (disposicions de la Generalitat, 1937).
Dades dels Països Catalans 