Arxiu de la categoria: Monuments

Àneu, santuari d’

3 Respostes

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Antic monestir benedictí de l’antic municipi d’Unarre, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins la parròquia d’Escalarre. Al seu voltant hi ha un caseriu anomenat Santa Maria d’Àneu.

És esmentat ja el 839 a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Áneu, origen del deganat d’Àneu (després arxiprestat d’Àneu).

Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata. Al final del segle X era dedicat a Sant Pere (Sant Pere d’Àneu). L’any 1064 el comte Artau I Miró de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon V de Pallars Jussà; a canvi del monestir de Lavaix i d’altres béns.

S’extingí molt aviat com a monestir benedictí, el segle XII. Després pertangué als canonges agustins, però la comunitat abandonà l’antic monestir abans de les lleis desamortitzadores del segle XIX.

La seva església, primer de tres naus (d’un nau des del segle XVI), fou refeta al segle XI i dedicada a Santa Maria d’Àneu.

Procedeix d’aquesta església una rica decoració absidal conservada al Museu d’Art de Catalunya.

Actualment és un santuari dedicat a la Mare de Déu d’Àneu.

Ametllers, els

3 Respostes

(Tossa de Mar, Selva)

Vil·la romana. Excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello.

Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, moment en què s’hi construïren unes termes i es col·locaren mosaics en nombroses habitacions. Perdurà fins al segle V, i en la segona meitat del segle VI es col·locà el mosaic conegut com a Vitalis, probablement el nom del propietari de la vil·la en aquell moment.

Alegries, les -Selva-

1 Resposta

(Lloret de Mar, Selva)

Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera.

L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora el mar.

Agulles, les -Garrotxa-

Deixa un comentari

(Montagut i Oix, Garrotxa)

(ant: les Aguges)  Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Agulles, situat al vessant meridional del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu.

L’església és romànica (segle XII), d’una sola nau, allargada posteriorment.

Vinyet, el -Garraf-

4 Respostes

(Sitges, Garraf)

Santuari marià, situat a ponent de la vila, proper a la mar, envoltat d’una pineda i zona residencial, que rep el nom del Vinyet.

És documentat des del 1326, i una vella tradició local vol que la imatge -de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica- fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya.

El santuari fou reedificat el segle XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions. La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions (les darreres el 1928 i el 1940).

El seu aplec se celebrava el 5 d’agost; abans se celebrava el 8 de setembre. També se celebren al Vinyet altres festes populars.

Vinganya, monestir de

3 Respostes

(Seròs, Segrià)

(o d’Avinganya)  Antic monestir trinitari (Nostra Senyora dels Àngels), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata. El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení; hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I.

Les monges hi residiren fins el 1529; després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835.

Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista.

El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs.

Vilauba

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Vil·la rústica romano-visigoda, que es troba al terme de Camús, a un km i mig de Banyoles, a la dreta de la carretera que duu a Pujarnol, al sud-oest del llac de Banyoles.

Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig. Foren realitzats llavors alguns treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de Jaume Butinyà i Ramon Alsius, estudiosos de Banyoles.

El 1978, J. Tarrús i J.M. Nolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la vil·la i localitzaren una habitació gran, de 7×8 m², amb interessants estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del segle I aC al III dC. A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la col·laboració de professors i estudiants catalans i anglesos.

El 1982, l’àrea excavada al camp alt era d’uns 20×20 m², amb importants estructures d’habitació superposades, compreses entre els segles IV i VII dC. Cal destacar les habitacions centrals, amb restes d’una premsa d’oli i cisternes i, dels materials arqueològics descoberts, una làpida inscrita sobre marbre dedicada a un emperador d’inicis del segle I dC.

És una de les poques vil·les romanes de Catalunya que podrà ser excavada totalment. Tots els materials arqueològics trobats són dipositats en el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Vilars, poblat ibèric dels

Deixa un comentari

(Arbeca, Garrigues)

Jaciment situat en una plana agrícola. Ha estat excavat des de l’any 1985 per un equip de la Universitat de Lleida.

L’indret fou ocupat al final del segle VIII aC per una comunitat dels camps d’urnes tardans, que en construí el primer recinte excepcionalment fortificat (muralla amb torres, barrera de pedres clavades i fossar). A la meitat del segle VI aC, el poblat s’iberitzà i pervisqué fins a la meitat del segle IV aC, moment en que s’abandonà pacíficament.

La recerca s’ha centrat en l’evolució històrico-arqueològica de l’assentament i la comunitat que l’habità, i la reconstrucció ecològica i econòmica del territori. Hom hi continua treballant en l’actualitat.

Vila-rodona, columbari de

1 Resposta

(Vila-rodona, Alt Camp, segle II)

Edifici funerari d’època romana. El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia. Té planta rectangular i forma de temple clàssic.

Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic.

Conegut de fa temps, els anys 1980 hom hi realitzà excavacions sota la direcció de J.M. Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del segle II dC.

Vilar, el -Selva-

2 Respostes

(Blanes, Selva)

Santuari (la Mare de Déu del Vilar), situat 4 km, al nord, de la població, prop del mas del Vilar.

Existia ja el 1323, i l’edifici actual fou acabat el 1612, ampliat amb un cambril el 1787 i millorat i restaurat després moltes vegades.

S’hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, asseguda, amb l’infant que beneeix, obra del segle XIII, que la tradició fa trobada en aquest lloc.

La vila de Blanes hi celebra una festa, votada el 1650, el dia de Santa Caterina, i una altra el dia de Sant Rafael (24 octubre), per un altre vot, del 1795. També hi té lloc un aplec el dimarts de Pasqua, i els feligresos del rodal hi acudeixen en calamitats públiques i privades.