Arxiu de la categoria: Monuments

Mercè, la -Barcelona-

(Barcelona, 1249)

Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als segles XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas.

Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula.

En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als segles XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars.

L’altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s’hi venera una bellíssima Verge del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues.

A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del segle XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l’estructura primitiva.

Enllaç: basílica de la Mercè

Mercader (Baix Llobregat)

Mercader -Baix Llobregat-

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)

Antic sector, situat a l’est del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l’Almeda.

Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment patrimoni de l’ajuntament de Cornellà.

El palau i el parc -d’unes 11 ha- han estat oberts al públic el 1975.

Mèdol, el

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.

El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d’amplària; al centre s’alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge.

Situat en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionat per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural.

castell de Mataplana (Ripollès)

Mataplana, castell de

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.

Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).

Fou el centre de la baronia de Mataplana.

Matadars

(Mura, Bages)

Antiga quadra, a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.

L’església de Santa Maria de Matadars, esmentada ja el 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; l’única nau fou refeta el segle XI.

Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara.

Martinet, frontal de

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, segle XII)

Antipendi de fusta pintat, procedent d’una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA).

Es representada en un estil molt primitiu l’Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior.

Hom l’ha atribuït al pintor que decorà l’absis de Ginestarre de Cardós.

Marimurtra

(Blanes, Selva)

Jardí botànic públic. Conté unes 3.500 espècies vegetals provinents d’arreu del món, a més d’una copiosa biblioteca especialitzada.

El creà el botànic alemany Karl Faust, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la formació del jardí, que posteriorment fou enriquit (1930-33) pel jardiner suís Xenon Schreiber.

En la seva formació intervingué també Pius Font i Quer, amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguir l’obra de l’iniciador.

Enllaç: Marimurtra

Mansolí

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d’Osor, al sector septentrional del terme.

És esmentada ja el 1038; l’antiga església (segle XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la Font Picant.

Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d’aquest nom que, el segle XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba.

El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis.

Manlleu, priorat de

(Manlleu, Osona)

Canònica augustiniana (Santa Maria de Manlleu), avui església parroquial del poble.

Consagrada el 906, fou reedificada el 1086, renovada al segle XVIII i novament vers el 1940. Conserva una part del claustre romànic i un tram d’arcades gòtiques (segle XVI).

Una comunitat de preveres va rebre a Manlleu la regla canonical augustiniana el 1102.

La canònica inicià la decadència al segle XV i fou secularitzada l’any 1592.

Lurda de Prats

(Prats de Lluçanès, Osona)

(pop: Lurdes)  Santuari marià, situat a la serra de Prats, prop de la vila, a 741 m alt.

Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat el 1958 per l’arquitecte Josep M. Pericas.