Veure> l’Honor de Corbera (nom de la baronia de Corbera).
Corbera, Honor de *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Corbella
Antiga quadra, de l’antic terme del Talladell, agregada el segle XIX al municipi.
Contracte Sant
(Palma de Mallorca, 27 maig 1405)
Conveni signat entre els jurats de la ciutat, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi -en llur majoria barcelonins– en virtut del qual la major part dels ingressos municipals restaven consignats al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons.
El contracte responia a una situació econòmica extremadament difícil del municipi, que s’havia agreujat des dels darrers anys del segle anterior per una sèrie de males collites i fams (1402, 1405) i per la inundació catastròfica de la ciutat el 1403.
Les dificultats de pagament portaren, amb tot, el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de les pensions i establia la lluïció obligatòria de 10.000 florins anuals de capital.
Durant el regnat de Ferran II el Catòlic tingué lloc un principi de redreç amb la conversió del deute de mans dels creditors barcelonins a creditors mallorquins.
Conquista, comte de la *
(País Valencià)
Títol nobiliari amb què és conegut el capità general de València Rafael Vasco y Vargas.
Conques -Ribagorça-
Antic terme, prop d’Ancilla, del qual eren senyors jurisdiccionals els Bardaixí.
Congost, priorat del *
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Altre nom de l’antic priorat de Cellers (priorat canonical).
Conflent, vescomtat del
(Catalunya Nord, segle VIII – 1659)
Jurisdicció senyorial pirinenca, entre la Cerdanya i el Rosselló, a mig curs de la Tet.
Abans d’ésser ocupat pels musulmans (vers 717) era un pagus visigot. Alliberat de l’Islam per Carlemany (vers 785), els seus titulars foren els mateixos que els de la Cerdanya, és a dir, membres de la família comtal de Carcassona, la qual hom creu originària del Conflent.
Vers el 870 Guifré I el Pilós cedí el govern del comtat al seu germà Miró I el Vell, el qual aconseguí del rei franc el patronat sobre el monestir de Sant Andreu d’Eixalada (fundat el 840), i més tard (878) el traslladà a Sant Miquel de Cuixà.
D’ençà de l’any 878 Miró I fou també comte del Rosselló. A la seva mort (895) el Conflent revertí a Guifre el Pilós, el qual el llegà al seu segon fill, Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i d’ençà d’aleshores el Conflent restà unit al mencionat comtat i fou governat per una família vescomtal a la qual pertanyeren els bisbes d’Urgell Sal·la (991-1010) i sant Ermengol (1010-35).
Entre el 1088 i el 1090 el comte Guillem I de Cerdanya fundà Vilafranca de Conflent, població que assolí una gran prosperitat i que fou capital del comtat durant la baixa edat mitjana.
Les vicíssituts polítiques del Conflent foren les mateixes que les de la Cerdanya. El 1117 va passar als comtes de Barcelona; del 1162 al 1181 pertanyé al comte Sanç I de Rosselló-Cerdanya i del 1212 al 1241, al seu fill Nunyó Sanç I. Del 1241 al 1272 tornà a pertànyer a la corona catalano-aragonesa, i del 1272 al 1344 formà part del regne de Mallorca-Rosselló.
Del 1344 al tractat dels Pirineus (1659) fou integrat novament a Catalunya, i en aquesta darrera data va passar als reis de França.
Conflent, vegueria de *
(Catalunya Nord)
Altre nom de la vegueria de Vilafranca de Conflent (antiga demarcació administrativa, 1126-1790).
Conflent -pagus-
(Catalunya Nord)
Antic pagus del comtat de Rosselló (després del de Cerdanya), origen de l’efímer comtat de Conflent i de la vegueria de Vilafranca de Conflent.
Corresponia, aproximadament, a l’actual comarca del Conflent.
Concepció, comtat de la
(País Valencià, segle XVIII)
Títol, concedit el 1789 a Ignasi Llopis i Ferris, regidor perpetu de València i oïdor i governador de la sala del crim de l’audiència de València.
Dades dels Països Catalans 