(Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)

Fet extraordinari. La tradició el situa com a esdevingut durant la segona revolta d’al-Azraq.

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques; el rector de Sant Cristòfol de Daroca (Aragó), que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals, en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven; aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu.

Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats (es conserven en un notable reliquiari -convertit en ostensori el segle XVII- d’argent daurat i esmalt, obra de Pere Moragues vers el 1384 donada per Pere III el Cerimoniós a la col·legiata de Daroca).

El 1335 fou bastida prop de Llutxent una ermita commemorativa que esdevingué convent dominicà (convent del Corpus Christi).

La llegenda, rememorada en les festes de moros i cristians de Llutxent, donà peu, tant al Regne de València com al d’Aragó, a una abundant literatura religiosa. També a Llutxent fou representada durant molts anys l’obra teatral de Tomàs Torres La conquista de Valencia y el milagro de Luchente, escrita el 1787 i impresa el 1876 per Vicent Boix i Ricarte.