(Barcelona, 7 juny 1896)
Atemptat que tingué lloc a la ciutat.
Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus.
En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits.
La repressió que se’n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc.
(Catalunya, segle XIX)
Títol atorgat el 1875 a Josep Baró i Blanxart.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
(o Canalsroges) Antiga quadra, a l’oest de Valldoreix.
L’antic castell de Canals, enrunat, passà, el segle XIII, dels Cervelló al monestir de Sant Cugat (l’abat es titulà baró de Canals).
El centre era l’església, desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons.
Antic nucli de barraques, a Montjuïc, entre l’estadi i els dipòsits municipals d’escombraries, el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60.
Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes (el 1968, però, encara hi havia unes 1.000 barraques).
Amb la desaparició, s’hi instal·laren els nous estudis de Televisión Española.
Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys. Fou descobert al final dels anys 1920 per R. Arqués i Miquel Crusafont.
Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus, així com nombroses restes dentals.
És així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del Tortonià.
Un dels quatre districtes en que fou dividit l’antic municipi de les Corts de Sarrià, creat l’any 1858.
Anys després rebé el nom de la fàbrica tèxtil fundada el 1867 per Feliu Batlló i Barrera i els seus germans, la qual esdevingué l’Escola Industrial.
Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà.
(Barcelona, Barcelonès, 1853 – 1873)
Antics jardins d’esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament; aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861.
Josep Anselm Clavé en fou l’empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa.
Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven.
(Catalunya)
Antiga demarcació administrativa, que comprenia la vall de Camprodon, la plana d’Olot i el Ripollès estricte i una zona de l’alt Lluçanès.
A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú; d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral.
El 1716 la vegueria fou incorporada al corregiment de Vic, dins el qual formà l’alcaldia major de Camprodon.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1707 pel rei-arxiduc Carles III al militar Josep Oliver de Boteller i Saragossa.
(Alt Empordà, segle XVIII)
Títol, creat el 1798 a favor de Marià de Sabater i de Vilanova, sobre la baronia de Campmany, pertanyent als Satorra fins que passà als Vilanova, senyors d’Esparreguera, vers 1518, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan segle XVIII.
