Arxiu de la categoria: Història

Sant Cebrià de Pineda

Deixa un comentari

(Peralada, Alt Empordà)

Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada; de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899; aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les cel·les veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu.

En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva (934-1090). Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet. Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se’n perd el record.

Sant Bonaventura de Barcelona, col·legiata de

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.

El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona.

Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important.

El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.

Sant Boi, baronia de

7 Respostes

(Catalunya, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, formada després de la segregació del castell de Sant Boi de la baronia d’Eramprunyà.

Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez.

El succeïren els seus fills Joan de Cardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d’Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasol, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz.

Sant Boi, barca de

Deixa un comentari

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, en una de les principals vies de comunicació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.

Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI. El peatge era cobrat pel municipi barceloní; el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial.

Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel port, i esdevingué d’interès únicament local. Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi.

Sant Bernabé -Baix Ebre-

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre)

Antic convent franciscà observant, dit també de Jesús.

A la dreta de l’Ebre, al voltant del qual sorgí el raval de Sant Bernabe o raval de Jesús (dit, també, de Sant Benet), fundat el 1429, que el 1524 passà als franciscans recol·lectes, que hi restaren fins a l’exclaustració del 1835.

Sant Benet de Lleida

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense.

Establert el 1592 per a la formació dels novicis i el joves monjos benedictins dels monestirs afiliats a la congregació. Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII.

Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós. El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672.

Sant Adrià de Besós, monestir de

1 Resposta

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)

Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià.

Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya. El primer prior fou sant Oleguer (1095-1108).

Per qüestions amb el canonge de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa.

Sanluri, batalla de -1409-

24 Respostes

(Càller, Sardenya, Itàlia, 30 juny 1409)

Fet d’armes entre les tropes catalanes dirigides per Martí I de Sicília i les sardes que havia dirigit Brancaleó Dòria i llurs aliades, les del vescomte Guillem II de Narbona.

Malgrat la superioritat numèrica sarda, els catalans assoliren una victòria completa, amb un botí nombrós, l’ocupació de la vila de Sanluri i la captura de l’estendard del vescomte, que fou enviat a Barcelona com a trofeu. Les pèrdues catalanes foren escasses, si bé hi moriren diversos personatges.

La nova de la victòria causà una gran alegria a Barcelona, on el rei Martí I féu fer importants celebracions; l’alegria es canvià aviat en dol, però, en saber-se la mort de Martí I de Sicília, hereu de la corona catalano-aragonesa i únic descendent varó de la família reial catalana.

Sanejament de Nucli Antic, pla de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1936)

Aspecte del pla Macià, posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol de 1936.

El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica -determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible- i accions secundàries -habilitació de pisos que havien romàs buits (sobretot a l’Eixample), correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació- i confecció d’un nou pla d’habitatges.

Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris (escoles, biblioteques, etc).

Sanaüja, col·legiata de

Deixa un comentari

(Sanaüja, Segarra, segle XVII)

Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria.

Alguns d’aquests beneficis existien des del segle XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635.