Arxiu de la categoria: Història

Sant Esteve d’Umfred

Deixa un comentari

(Alp, Baixa Cerdanya)

(o de Riufred)  Petit monestir, situat a la vall d’Alp, prop de la Molina. En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum, prop d’un modern forn de calç.

L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda. Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell.

No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles.

Sant Esteve de Mar

4 Respostes

(Palamós, Baix Empordà)

Antic castell de la costa, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca. Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona.

El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós. Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els segles XVI-XVII fou convertit en masia.

De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs. No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV. Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve.

Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les del poblat de Castell, de la punta de Castell.

Sant Esteve de Castellar, marquesat de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1896 a Emília Carles Tolrà, a petició de l’ajuntament de Sant Esteve de Castellar i en consideració a les obres benèfiques que el seu marit i oncle Josep Tolrà i Avellà havia fet.

Continua en la mateixa família Carles-Tolrà.

Sant Daniel de Palou

2 Respostes

(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)

Antiga església, coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.

En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna (segle XVIII) dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig.

Sant Daniel de Maifré

Deixa un comentari

(Osor, Selva)

(o de Sorerols)  Antic nom de Sant Miquel de Maifré. Entre el 1068 i el 1616 tingué l’advocació de Sant Daniel, darrerament compartida amb Sant Miquel.

Es troba a la vall del Ter, passat el pantà de Susqueda.

A l’origen (1668) era una sufragània de Sant Vicenç de Susqueda.

Sant Cugat del Rec

4 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església parroquial de la ciutat, situada primitivament a un extrem del barri de Santa Maria o de la Bòria, al carrer de Calders, a l’antic camí que anava a Sant Cugat del Vallès, raó per la qual era anomenada sovint Sant Cugat del Camí i també Sant Cugat del Forn, per ésser prop d’un antic forn de la ciutat.

L’erigí el 1023 el canonge Guislabert, més tard bisbe de Barcelona. Es reféu al segle XVII amb la intervenció del Consell de Cent i s’engrandí el 1830.

Fou cremada durant la Setmana Tràgica i destruïda el 1936; ara al seu lloc hi ha una petita plaça. El 1944 s’inicià la construcció de l’església actual al carrer de la Princesa.

Posseeix relíquies de sant Cugat, que li foren donades al segle XVII, en un petit cofre d’argent repussat del segle XIV.

Sant Cristòfol de Piera

Deixa un comentari

(Piera, Anoia)

Antiga església, sufragània de la parròquia, situada prop de la vila, pròxima al mas Poc.

Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella.

Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí.

Sant Cristòfol de Manresa

Deixa un comentari

(Manresa, Bages)

Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de la ciutat, a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.

Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa. Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora. El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses.

Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic (1461). El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat.

El 1836 sobre el seu emplaçament es féu l’actual torre de defensa i senyals.

Sant Climent de Torogó

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà)

Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó.

Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la vil·la rural de Torogó del castell d’Orrit. El 974 ja es feien donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal.

Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent; continuà com a simple propietat d’Alaó.

Sant Celoni, priorat de

2 Respostes

(Sant Celoni, Vallès Oriental)

Priorat canonical. Filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila, entre els actuals carrers Major i de les Valls. Resten ruïnes de l’absis i part dels murs.

L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir. En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions (1151-85) entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força, i estigué a punt de desaparèixer.

El 1532 se secularitzà (era aleshores del bisbat de Barcelona) i es convertí en simple benefici; l’església era ja ruïnosa el 1508.