(Ripoll, Ripollès)
Antiga masia, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.
El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús.
(Alcover, Alt Camp)
Antic terme, a la dreta del riu Glorieta. Comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV.
El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover.
(Folgueroles, Osona)
Antic castell medieval, del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.
Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves.
El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic. Més tard (segle XIV) passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1872, pel rei Amadeu I, a Antoni Samà i Urgellès, nebot del primer marquès de Marianao.
Continua en la mateixa família.
(Salvatierra, País Basc, 3 maig 1462)
Reunió celebrada entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França.
El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat; aquest ajut era a canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200.000 escuts.
Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona.
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu Salou.
(Grècia, 1311 – 1394)
(o de la Sola) Territori, prop del mont Parnàs, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza.
Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó.
Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó. Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el 1394.
El 1402 Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs, reconquerí Salona i el 1404 la cedí als cavallers de l’orde de Sant Joan.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de Sant Jaume.
Passà als Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner, marquesos d’Ariany.
(Anoia)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere Sallavinera.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Antic castell i monestir (Sant Cristòfol de Salinoves), a la dreta del Rialb, al poble de Sant Cristòfol de la Donzell.
El 937 el poble fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església (consagrada a sant Cristòfol el 949) i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial. El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins.
Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent.
