Platja, al sud de la ciutat.
Barri, format al voltant del convent de caputxins de la Magdalena, fundat el 1597 (exclaustrats el 1835, els caputxins s’hi tornaren a establir el 1879), al nord-oest de la vila.
El convent, fundat per Juan de Ribera, fou destinat a noviciat.
Santuari, al castell de la Mola.
Caseria, a l’esquerra del barranc de Vilacarle.
Cala i platja, al sector occidental de la badia de Palma, a ponent de la punta de sa Torre Nova. Davant hi ha l’illa de sa Porrassa.
Entre la platja i les salines des Salobrar hi ha una important urbanització turística.
Veure> la Pobla de Mafumet (poble i municipi).
(Alt Maestrat / Baix Maestrat)
Regió històrica del nord-est del País Valencià. Prové de l’edat mitjana, quan el Maestrat de Montesa (amb seu a Cervera del Maestrat) tenia les terres nord-castellonenques.
No constitueix cap unitat geogràfica i s’aplica a trossos diferents, però l’accepció més generalitzada és la que comprèn les terres d’entre la mola d’Ares i Penyagolosa fins a la costa, amb les comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l’Alcalatén i una part de la Plana Alta.
Situada entre els límits provincials de Tarragona, els ports de Morella, els límits de la província de Terol, l’Alt Millars i la plana de Castelló, engloba les conques del Cérvol, Càlig, Segarra i de la rambla de la Viuda.
Despoblat, a la vall de la coma Madrona, afluent, per l’esquerra, del riu de Set, al nord del terme.
Veure> el Romadriu (afluent de la Noguera Pallaresa).
(Andorra)
Afluent esquerrà de la Valira.
Neix a la coma de Vallcivera (2.340 m alt), dins el comú d’Encamp, rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror i desguassa prop de les Escaldes d’Andorra.
A través del canal de Ràmio alimenta la central d’Engolasters.
