Caseria, uns 2 km a l’oest de la ciutat.
Massís paleozoic dels Pirineus orientals, al límit amb el Llenguadoc. L’accident tectònic més important és la falla nord-sud (uns 500 m de desnivell) que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir.
Format per materials paleozoics, presenta formes arrodonides i culmina al pic de Bernat Salvatge (2.427 m alt) i al roc de Madres (2.471 m), entre els termes de Censà i Mosset.
Vèrtex hidrogràfic, on neixen l’Aude (Capcir), la Tet (Conflent) i l’Aglí (Llenguadoc i Rosselló). L’índex d’humitat és alt.
Les fagedes arriben fins a uns 1.600 m alt, i d’ací en amunt hi ha el domini dels pins negres (i avets), fins a uns 2.300 m, des d’on hi ha només prats alpins.
Caseria, a l’est de les Cases del Senyor.
(Banyuls de la Marenda / Cotlliure, Rosselló)
Torre de senyals de forma cilíndrica, situada al cim del pic de Tallaferro, a 656 m alt, sobre l’Albera marítima, al límit dels dos termes.
És d’origen romà o islàmic, i té 30 m d’alçada.
Ha estat anomenada torre del Diable, lligada a una llegenda de bruixes.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda de la parròquia i municipi.
Caseria d’estiueig, a ponent de l’entrada del port d’Addaia, davant l’illa Gran d’Addaia, que tanca pel nord cala Molí.
Hom hi construí un moll de pescadors i una petita església. És centre d’expansió de la ciutat d’Alaior.
Prop seu hi ha la platja de na Macaret, al sector nord-occidental del port d’Addaia, prop de la qual han sorgit diverses urbanitzacions.
Cala de la costa meridional, a ponent de la cala de Santagaldana. Prop hi ha la llacuna de la Macarella.
Dins la cala, a ponent, hi ha la petita cala Macarelleta.
(ant: Nacarella) Llogaret i antiga alqueria dins l’enclavament de les Cases de Bàrcena, poble amb el qual forma un sol nucli.
Torre de defensa (812 m alt) emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l’Albera, al límit dels dos termes, a la divisòria d’aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona.
Fou bastida pels reis de Mallorca al segle XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona. Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà.
A la fi del segle XVII tenia encara una guarnició de 23 homes.
