Barri, format al voltant del convent de caputxins de la Magdalena, fundat el 1597 (exclaustrats el 1835, els caputxins s’hi tornaren a establir el 1879), al nord-oest de la vila.
El convent, fundat per Juan de Ribera, fou destinat a noviciat.
Barri, format al voltant del convent de caputxins de la Magdalena, fundat el 1597 (exclaustrats el 1835, els caputxins s’hi tornaren a establir el 1879), al nord-oest de la vila.
El convent, fundat per Juan de Ribera, fou destinat a noviciat.
(Massamagrell / Rafelbunyol, Horta)
Parell de turons molt pròxims i d’altitud similar, entre els dos termes, que formen part de l’arc de petites elevacions que tanquen per ponent l’horta de València.
Partida de l’horta de València, al sud-est de la vila.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 6,16 km2, 15 m alt, 15.564 hab (2014)

Situat al litoral, al sector septentrional de la comarca, al nord de València.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (els conreus principals són els tarongers, seguit de l’horta), gràcies a la sèquia de Montcada. Indústries derivades de l’agricultura i metal·lúrgica. Hi té una certa importància la cria de porcs i l’aviram. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic mantingut des de la fi del segle XVIII s’ha accentuat els darrers decennis. Bona part de la població activa, però, treballa fora del municipi.
La vila, antiga alqueria islàmica, forma pràcticament un continu urbà amb la Pobla de Farnals; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, neoclàssica.
El municipi comprèn, a més, el monestir de la Magdalena, de caputxins, i la partida de Catarrogeta.
Enllaç web: Ajuntament
(Massamagrell, Horta, 17 octubre 1854 – Godella, Horta, 1 octubre 1934)
Eclesiàstic. Caputxí, administrador apostòlic de Solsona (1907-13) i bisbe de Tagaste (1907) i de Sogorb (1913). Fundà els terciaris caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (Massamagrell, 1889) i les teresianes caputxines de la Sagrada Família (Benaguasil, 1885).
La seva obra pastoral fou orientada cap a la formació religiosa de la joventut i a la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris, els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots.
El 1914 fou elegit senador per la província de València.