Curs d’aigua intermitent, afluent per la dreta del Millars, que neix prop de Manzanera (Aragó) i desemboca al seu col·lector prop de Montanejos.
Maimona, rambla de la -Alt Millars-
3 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Maimona, la -Camp de Túria-
Antiga masia, al sector occidental del terme, prop del límit amb el d’Olocau.
Ha estat bastit des del 1957 un poble nou per acollir els habitants de Marines Vell les cases dels quals havien estat enderrocades per uns aiguats.
Maigmudella, la
(Cabanes de l’Arc / la Pobla Tornesa, Plana Alta)
Contrafort septentrional (547 m alt) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel sud.
És termenal dels dos municipis.
Maigmó, el
Muntanya (1.296 m alt), a la serra del Maigmó, situada entre la foia de Castalla i l’Alacantí, que s’estén en direcció oest-est, entre la rambla de Sarganella, afluent de la rambla de les Ovelles, i el riu Montnegre.
Està constituïda per anticlinals, amb falles longitudinals que determinen una forma d’arc.
Maiana, pic de la
Cim (2.565 m alt) de la serra que separa les valls del riu Madriu i de la riera de Perafita.
Maià, pic
Cim (2.640 m alt) de la línia de crestes que separa les conques de la Valira i de l’Arieja, termenal de les dues parròquies.
Al seu vessant oriental hi ha pistes d’esquí de l’estació del Pas de la Casa.
Magre, riu
(País Valencià)
Riu, afluent esquerrà del Xúquer. També l’anomenen rambla d’Algemesí.
Neix entre les serres de la Bicuerca i d’Utiel; s’encaixa en una vall estreta fins al curs mitjà, on forma la vall dels Alcalans, a la Ribera Alta (comarca que recorre en direcció nord-oest – sud-est).
Aflueix al Xúquer, aigües avall d’Algemesí, on arriba generalment sec, a causa de l’aprofitament de les seves aigües, especialment als termes de Carlet i Alginet, per a regatges, els quals es destinen sobretot al conreu de tarongers.
El seu curs és de 130 km de llargària; és de règim pluvial, amb un màxim el gener i un mínim el juliol, i amb crescudes els mesos d’octubre, desembre i gener. A fi d’evitar l’efecte dels estiatges, s’hi construí l’embassament de Forata,
Els principals afluents per l’esquerra són el Millars i el Bunyol, i per la dreta, el Madre.
Magraner, cala -Mallorca-
Cala de la costa, al nord de Cala Murada.
Magdalena, sèquia de la -Llitera-
(Albelda / Tamarit de Llitera, Llitera)
Canal de regadiu, derivat del canal d’Aragó i Catalunya, entre els dos municipis.
Magdalena, santuari de la -Castelló-
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Santuari del terme, situat uns 5 km al nord-est de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan segle XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena.
