Caseria, al nord de la ciutat.
Antic castell, situat al vessant oriental de la muntanya de la Mola (541 m alt), que domina la riba dreta del Vinalopó, 3 km al nord-oest de la ciutat.
D’origen islàmic (hi ha vestigis d’època romana), el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella. El 1296 passà a la corona catalano-aragonesa; passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran (1329), de Bertrand Du Guesclin (1366), de Sibil·la de Fortià i de Violant de Bar. El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana, a la família del qual restà vinculat fins a arribar a mans dels marquesos de la Romana.
El 1931 fou declarat monument nacional. Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular. Ha estat conegut per castell de Luna. Al seu costat hi ha el santuari de la Magdalena, bastit en 1918-40 segons plans de l’enginyer Sala, obra d’inspiració gaudiniana.
Santuari, al castell de la Mola.
Caseria, dividida en els nuclis de la Forna Alta i la Forna Baixa, al vessant septentrional de la serra de la Forna (517 m alt).
Caseria, al vessant oriental de la serra del Duaime, continuació de la serra de la Forna.
Caseria, a la dreta del Vinalopó, entre la ciutat i el castell de la Mola.
Caseriu, a l’esquerra del Vinalopó.
(Petrer, Novelda, Elda / Vinalopó Mitjà)
Partida rural, a l’esquerra del Vinalopó, compresa dins dels tres termes municipals, on hi ha una important explotació de pedra de construcció.
La rambla del Bateig, que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d’Elda.
Dades dels Països Catalans 