Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Vingrau (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 32,12 km2, 322 m alt, 644 hab (2012)

Situat a les ribes del Verdoble, afluent de l’esquerra de l’Aglí, al sector més oriental de les Corberes i de la serra de Vingrau (553 m alt), és drenat pel torrent de la Millera o de Casanova i per la capçalera del Ròvol, al nord de la comarca, al límit amb el Llenguadoc.

Agricultura de secà, dominada principalment per la vinya, amb una cooperativa vinícola que produeix vi de qualitat superior; al regadiu hi ha fruiters i verdures.

El poble és situat al peu de l’extrem meridional de la serra de Vingrau, a l’esquerra del torrent de Casanova. A l’est del nucli urbà s’alça el santuari de la Mare de Déu del Bonconsell.

S’hi parla un català de transició vers l’occità.

Vinçà (Conflent)

22 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 7,74 km2, 262 m alt, 1.947 hab (2012)

(fr: Vinça)  Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà).

Agricultura de regadiu (préssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble.

La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del segle XIII; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d’una creu gòtica d’argent (1492), unes pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l’altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l’any 939.

El municipi comprèn també el poble de Saorla.

Vinaròs (Baix Maestrat)

51 Respostes

Municipi i capital comarcal del Baix Maestrat (País Valencià): 95,5 km2, 6 m alt, 28.337 hab (2014)

(ant: Vinalaròs, cast: Vinaroz) Situat al litoral, al límit amb el Montsià. La plana de Vinaròs limita amb la serra d’Irta, pel sud, i és separada del delta de l’Ebre per la serra de Montsià, constitueix una plana formada pels al·luvions dels rius Sénia i Cérvol i les rambles Seca i d’Alcalà.

Es conrea gran part del terme; els conreus més estesos són: ametllers, oliveres, cereals i vinya (secà); i tarongers i hortalisses (regadiu). Ramaderia porcina, bovina i ovina; avicultura. Port comercial i de pesca. Pedreres de calcària. Indústria alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig i turisme. Centre comercial. Població en ascens.

La ciutat és situada arran mateix de la mar; hi ha el recinte de la vila medieval (del segle XIII, completat i emmurallat el XIV), al segle XVIII es produí l’eixamplament més important, cap al sud, cap a ponent i cap al nord, amb l’aparició de nous barris, i al segle XX hi hagué l’expansió més moderna, cap al sud, al voltant del port (obra realitzada entre el 1851 i el 1875). L’església parroquial de l’Assumpció fou construïda entre el 1586 i 1594; convent de Sant Agustí (segle XVI) i Sant Francesc (1643).

Dins el terme, santuari de Sant Sebastià i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de la ciutat.

El 1359 els templers hi establiren la comanda de Vinaròs, i al desembre de 1411 s’hi reuní el parlament de Vinaròs.

Enllaços web: Ajuntament – Vinaròs News

Vinalesa (Horta)

5 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,59 km2, 14 m alt, 3.244 hab (2014)

(ant: Vilanesa) Situat en terreny pla i al·luvial, regat amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme, a les ribes del barranc de Carraixet, al nord de València.

Agricultura de regadiu; els conreus més estesos són els d’hortalisses, patates, cebes i moresc. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura i de fabricació de mobles, materials per a la construcció, artesania de jonc i d’espart. Àrea comercial de València. La població ha augmentat d’una manera contínua, però sense el creixement desbordat d’altres pobles de la comarca.

El poble, d’origen islàmic, és situat vora la intersecció del barranc de Carraixet i de la sèquia reial de Montcada; es conserva el palau senyorial (dit castell de Vinalesa), del segle XVI, i un altre palau dels segles XVII-XVIII; església parroquial de Sant Honorat (acabada el 1779).

Enllaç web: Ajuntament

Villores (Ports)

2 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 5,36 km2, 661 m alt, 42 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, prop del límit amb l’Aragó, ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins a l’esquerra del Bergantes, que el limita per llevant.

Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora el riu, és aprofitable agrícolament. La meitat de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres. La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i llegums) sobre el regadiu (només 9 ha). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. En procés de despoblament.

El poble és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes; de l’església parroquial de Sant Joan, que conserva una creu processional gòtica, depèn el santuari de la Mare de Déu de Bonsuccés.

Enllaç web: Ajuntament

Villena (Alt Vinalopó)

42 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 345,6 km2, 505 m alt, 34.530 hab (2014)

Comprèn més del 60% de la comarca, que correspon al sector nord-oest, regat per la capçalera del Vinalopó, en un eixamplament de la vall que travessa la serralada Pre-bètica valenciana, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Conreus de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres); el regadiu aprofita l’aigua de fonts i de pous (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia ovina, porcina i cabrum. Centre industrial i comercial; indústria alimentària, del calçat, fusta i moble, materials i construcció i metal·lúrgica; mantenen una certa activitat les fàbriques d’alcohol i licors. Hi ha salines a velles llacunes. Centre de la subàrea comercial, dependent d’Alacant. Població en ascens.

La ciutat és situada en un replà, al bell mig del corredor del Vinalopó; s’estén al peu de l’antic castell de Villena; església gòtica de Santa Maria; restes de l’antic clos emmurallat, com la Puerta de Joaquim Maria López i la de Biar. Nus de comunicacions. Fou el centre del cèlebre marquesat de Villena.

El terme comprèn els nuclis de La Venta de La Encina i el llogaret de Las Virtudes. Restes de l’edat del Bronze a l’important tresor de Villena.

Villargordo del Cabriel (Plana d’Utiel)

2 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 71,6 km2, 864 m alt, 654 hab (2014)

(o Villagordo del Cabriel) Situat a al zona de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb la Manxa, a l’esquerra del Cabriol, sobre l’embassament de Contreras.

Predomini del secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina. Al nord-oest de la vila hi ha unes salines. Àrea comercial d’Utiel.

La població mantingué un augment al llarg del segle XIX, fins al 1920, i s’estabilitzà després. La construcció d’una resclosa l’augmentà lleugerament, però al seu acabament motivà un fort despoblament.

La vila està situada a la vora septentrional de la carretera de València a Castella. Església parroquial de Sant Roc.

Pertangué a Castella fins al 1851.

Villar, el (Serrans)

8 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 40,7 km2, 518 m alt, 3.665 hab (2014)

(o el Villar de Benaduf, o de l’Arquebisbe, cast: Villar del Arzobispo) Situat al sector oriental de la comarca, ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de nord a sud, drenat per la rambla Castellarda, al límit amb el Camp de Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura de secà, dominada per la vinya, seguit pels cultius d’ametllers, oliveres i cereals. Ramaderia de la llana; avicultura. Cooperativa vinícola. Hi ha mines de caolí en explotació. La població s’ha estancat des de començaments del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és situada a la dreta de la rambla Castellarda, damunt un tossal al voltant de l’església parroquial de la Mare de Déu de la Pau. S’han trobat abundants restes romanes de vil·les i làpides.

El seu parlar és de transició cap al català, especialment respecte al lèxic.

Vilella de Cinca (Baix Cinca)

3 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 16,53 km2, 125 m alt, 461 hab (2014)

(cast: Velilla de Cinca) Situat a la dreta del Cinca, accidentat a l’oest per l’altiplà dels Monegres, al nord-oest de la comarca. Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farígola.

Hi predominen els conreus de regadiu (cereals -blat, ordi-, hortalisses, farratge i fruiters), que aprofiten les aigües de sèquies i de l’assut de Vilella, sobre els de secà (cereals -blat, ordi, civada-, ametllers, vinya i oliveres). La ramaderia consisteix en bestiar oví, porcí i boví; hi ha avicultura. Posseeix jaciments de lignit. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és al límit del regadiu i el secà, a 1 km del Cinca; de l’església parroquial de Sant Llorenç depèn l’església de Sant Valeri, del despoblat de Daimús.

Vilavella, la (Plana Baixa)

2 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 6,10 km2, 38 m alt, 3.273 hab (2014)

(o la Vilavella de Nules, cast: Villavieja) Situat als darrers contraforts orientals de la serra d’Espadà, envoltat pel terme de Nules.

Una tercera part del territori és improductiu, i a les altres dues terceres parts és conreat, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són el de garrofers (secà, que pràcticament ha desaparegut) i el de tarongers (regadiu). Hi ha una cooperativa que fabrica soles d’espart per a la indústria espardenyera. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Hi tenen una importància notable, històrica i actual, els banys de la Vilavella, d’aigües termals i medicinals, les quals brollen de diverses fonts i són aprofitades en diversos establiments.

La vila és al peu de la muntanya de la Vila, coronada per l’ermita de Sant Sebastià, el Calvari i les restes del castell vell de Nules, d’origen probablement pre-musulmà.

Enllaç web: Ajuntament