(València, 1759 – )
Corporació professional de llicenciats en dret. Fou creat per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III de Borbó, el 1761.
Actualment té el local social al Palau de Justícia de València; l’any 1972 tenia 1.933 col·legiats. Posseeix una biblioteca important.
Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació.
(València, 1932 – 1964)
(Compañía Industrial Film Español SA) Societat creada per a la producció i distribució de films.
Fundada per Manuel Casanova i Llopis a València, però, fou en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pel·lícules.
Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, que la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco.
(Catalunya)
Sigla del Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (patronal del metall, 1951 – ).
Central hidroelèctrica del Millars, aigua avall del pantà de Benadressa.
Pertany a la Hidroelèctrica Castellonenca i proveeix Castelló de la Plana.
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 1956 – Andorra la Vella, Andorra, 1988)
Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions “Monumenta Andorrana” i “Jalons”, diverses edicions de la Bíblia i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc.
El 1961 es traslladà a Andorra la Vella.
(València, 1887 – )
Corporació patronal. Fundada amb la peculiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d’una secció d’agricultura, que desaparegué el 1891. En fou el primer president E. Garcia Monfort.
Ha col·laborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana el 1952. Des del 1902 publica un butlletí informatiu que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià, i, des del 1912, la “Memoria Comercial”, que és una anuari estadístic provincial.
Ha publicat treballs a favor de les zones franques (1916, 1934 i 1951) i algunes visions de l’economia de tot el País, com La futura economía valenciana, de J. Bellver (1933).
Enllaç web: Cambra de Comerç de València
(Palma de Mallorca, 1886 – )
Corporació patronal, Amb jurisdicció en l’illa de Mallorca i que amplià a les Pitiüses a partir del 1924. Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat.
Cal esmentar la seva participació en la creació de l’Escola de Comerç (1900-07), del Foment del Turisme (1905), l’organització de l’Exposició de productes de les Balears (1910), la creació de l’Escola de Nàutica (1920), i la participació activa en l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de les Illes (1932).
El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial pel coneixement de les Illes. Entre les seves publicacions cal destacar la memòria comercial i de treballs que és editada anualment des del 1918, i que fins a temps recents ha estat l’única publicació de tipus econòmic de les Illes.
També ha publicat la tesi doctoral Mallorca, el Sur y el Sureste (1964), de V.M. Rosselló i Verger; La història de la Cambra (1961), de B. Barceló i Pons i el llibre de Lluís Ripoll sobre la vida de la corporació editat amb motiu del centenari el 1986.
Enllaç web: Cambra de Comerç de Mallorca
(Perpinyà, 1881 – )
Corporació patronal. És concessionària de les instal·lacions comercials i d’acolliment de l’aeroport de Perpinyà-la Llavanera, de l’equipament comercial del port de Portvendres, i, des del 1969, també del port de turisme i del port de pesca de la mateixa vila. Administra el port de turisme del Barcarès.
Ha fomentat la creació de l’important Centre d’Importació de Sant Carles, del qual és propietària des del 1970. Creà, el 1960, un centre de preparació a les Escoles Superiors de Comerç, i el 1969, un laboratori de llengües (inclou el català des del 1971).
El 1970 fou creada una Comissió Permanent d’Industrialització entre les cambres de comerç de Barcelona i de Perpinyà.
(València, 1946 – )
Entitat bancària. Associada amb l’Asociación Española de Cajas Rurales, fundada en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València.
Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant. Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural.
Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i col·laboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i la Promoció Social. És editora de la sèrie “Cuadernos de Agricultura”.
(Perpinyà, 1990 – )
Caixa resultant de la fusió de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà el 1902) amb la Caixa Regional de l’Arieja.
Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14.575 milions, amb 107 caixes locals.
Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots els Països Catalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding (1989) i Focrecrom (1991) de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 