Arxiu de la categoria: Empreses

Godó, Grup

2 Respostes

(Catalunya, 1990 – )

Grup empresarial de mitjans de comunicació. Inicià la seva activitat a la dècada del 1990 i es constituí com a holding multimèdia al juny de 1998. Opera en diversos àmbits del món de la comunicació.

En la premsa escrita, edita “La Vanguardia” i “Mundo Deportivo”, entre d’altres publicacions periòdiques com ara “Magazine”, “Què fem?”, “Sports Illustrated”, “Barça” i “La revista dels súpers”.

En l’àmbit radiofònic, inclou la societat Catalunya Comunicació, dins la qual hi ha l’emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1, generalista, i RAC105, dedicat a la radiofòrmula.

Té participacions accionarials a Cable i Televisió de Catalunya, a la Sociedad de Servicios Radiofónicos Unión Radio, a l’Agència de Televisió Llatinoamericana de Serveis (Atlas) i Notícies de Catalunya.

El grup inclou la societat La Vanguardia Servicios i dues productores dins l’àmbit audiovisual, GDA Pro i GDA Disc.

Gili, Editorial Gustavo

4 Respostes

(Barcelona, 1902 – )

Editorial. Creada per Gustau Gili i Roig. A la seva mort, el 1945, el succeïren el seu fill, Gustau Gili i Esteve, i el seu nét, Gustau Gili i Torra.

Entre les seves publicacions destaquen La historia de los papas, de Pastor (39 volums, 1911), el Diccionario ideológico de la lengua española, de J. Casares (1942), i l’Enciclopedia de Química Industrial, d’Ullman (14 volums, 1928).

Féu la primera edició de les obres completes de Joan Maragall (1913) i Narcís Oller (1928). Des 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard Fontserè.

També són importants les seves edicions de llibres d’art, de gravats, etc, entre les quals han sobresortit les col·leccions dedicades a l’arquitectura.

Gas Natural SA

1 Resposta

(Barcelona, 1965 – 1976)

Empresa introductora del gas natural a l’estat espanyol.

Fou constituïda a iniciativa de Pere Duran i Farell, i era formada per Catalana de Gas i Electricitat, Exxon Corporation i bancs espanyols. Importava gas natural, primer de Líbia i posteriorment d’Algèria.

El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas (ENAGAS), de l’INI, tota la planta gasificadora i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de distribució industrial.

El 1976 canvià la seva denominació social per la de Corporació Industrial Catalana SA.

Gallach, Institut

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 1979)

Llibreria i editorial. Fundada per Josep Gallach i Torras.

Publica obres monumentals, en diversos volums, sovint il·lustrades, i en llengua castellana, sobre història, art, geografia, història natural, etc.

El 1979 fou adquirida pel grup Océano.

Galera, Edicions la

3 Respostes

(Barcelona, 1963 – )

Editorial dedicada exclusivament a llibres infantils i pedagògics. Fundada per Andreu Dòria i Dexeus.

Fins el 1986 havia publicat uns 550 títols en català que han tingut un gran èxit. Ha fet també edicions simultànies en castellà i de vegades en gallec, aranès i èuscar.

Té al seu càrrec, des del 1967, el premi Folch i Torres de literatura infantil.

El 1992 va ser adquirit pel grup Enciclopèdia Catalana, però aquest fet no afectà la seva línia editorial.

Enllaç: La Galera

Frigo SA

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – )

Empresa alimentària. Fabrica gelats i productes congelats.

Fou adquirida el 1973 per la multinacional anglo-holandesa Unilever.

El 1984 tenia una plantilla de 510 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas (Madrid).

Foret SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1927 – )

Empresa química. Fundada per una família francesa, amb una fàbrica al Poblenou. Es dedicava preferentment a la fabricació d’aigua oxigenada i perborat sòdic.

El 1966, la multinacional nord-americana FMC Corporation s’emparà d’una part del capital (92% el 1986).

Té plantes industrials a la Zona Franca barcelonina, a Huelva, a Zaida (els Monegres), Vinaròs (Baix Maestrat) i Zamudio (País Basc).

El 1984 tenia un miler d’empleats.

Forces Hidroelèctriques del Segre SA

7 Respostes

(Catalunya, 1945 – 1985)

Societat. El 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909.

La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre. El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959.

A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi (salt i canal de Pinyana) i Marcetes (Manresa), abastà principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i la seva àrea: Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Calaf.

El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritari (86% el 1985).

Foment d’Obres i Construccions SA

Deixa un comentari

(Barcelona, 1900 – 1992)

(FOCSA)  Societat. Constituïda sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.

Construí els ports de Palamós (1902), de Sant Feliu de Guíxols (1904) i de Castelló de la Plana (1909), clavegueres de Barcelona (1906), l’estació de França de Barcelona (1924), etc. El 1937 fou col·lectivitzada.

Després es dedicà a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela. Tenien molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà.

Disposà a més d’un sector industrial, amb participacions en el sector alimentari. Actuà al capdavant d’un grup d’empreses filials. El 1985 tenia 11.800 empleats en el grup.

El 1992 es fusionà per crear la nova empresa de Fomento de Construcciones y Contratas SA.

Foment de Pietat Catalana

9 Respostes

(Catalunya, 1916 – 1940)

Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles.

En foren antecedents “La Veu de l’Àngel de la Guarda” (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911).

Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense.

El 1923 s’instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les pressions de la Dictadura de Primo de Rivera, es convertí en Sociedad Anónima Balmes. El 1929 la Dictadura aconseguí la supressió de l’adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà.

Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles; creà l’Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes com “Analecta Sacra Tarraconensia” i “El Bon Pastor”.

A partir del 1940 es convertí en Cultura Religiosa i quedà englobada en la Fundació Balmesiana. Tingué diverses filials.