(Palma de Mallorca, 1787 – 1800)
Institució. Creada per la Societat d’Amics del País de Mallorca amb la finalitat d’observar i estudiar les malalties esporàdiques, endèmiques i epidèmiques i alhora de fer recerca sobre temes d’història natural i medicina.
La seva documentació es guarda a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, entitat fundada l’any 1831 i encara vigent.
Nom inicial de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (institució, 1754- ).
(València, 1738 – segle XVIII)
Acadèmia científica. Fou iniciativa de l’impressor i matemàtic Antoni Bordazar, amb l’ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet. Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Corachán.
Antoni Bordazar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática.
(Palma de Mallorca, 1837 – 1838)
Institució fundada per un grup d’erudits, entre els quals, Joaquim M. Bover i Antoni Furió. Les seves activitats foren dirigides a la recol·lecció d’objectes arqueològics, de llibres rars i d’obres d’art.
Foren redactades diverses memòries sobre temes històrics i literaris. Nomenà membres corresponents. Establí relacions amb altres acadèmies catalanes i de diversos països.
Fou dissolta abans d’un any de la seva fundació per ordre del rei, a causa de la significació política d’alguns dels seus membres.
(València, 1591 – 1594)
Institució. Agrupà intel·lectuals amb afeccions literàries i organitzà tres justes poètiques.
El castellà fou l’idioma predominant en les manifestacions dels seus membres.
(València, 1616 – segle XVII)
Institució. Creada per Guillem de Castro, com a intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns.
Dissolta al cap d’un temps, fou reconstituïda el 1698.
(València, 1599 – segle XVII)
Institució. Creada per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’Adorador.
Els seus membres, anomenats adorants, havien de justificar la condició de nobles per tal d’ésser-hi admesos.
(València, 2ª meitat del segle XVII – segle XVIII)
Institució. Era rival de l’Acadèmia de l’Alcàsser. Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà.
En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant.
(València, 1685 – 1714)
Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia.
Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats.
Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians.
El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís.
Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important.
Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V de Borbó, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.
(Palma de Mallorca, 18 març 1831 – )
Institució. Encara està vigent. Té el títol de reial. A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclusivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada.
Durant el segle XX es transformà en l’actual Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB).
Enllaç web: Acadèmia de Medicina de les Illes Balears
Dades dels Països Catalans 