(País Valencià)
(o misteri de la Degolla) FOLK Comparsa d’homes. Representen els soldats de la Degollació dels Innocents vestits de dimonis amb fulles de pàmpol al cap tot perseguint amb rodolins de pergamí una colla de nens i tothom qui es posa a l’abast.
Formava part de la cavalcada de la vigília del Corpus en algunes poblacions valencianes i era dita també Misteri del rei Herodes.
(Andorra)
Personatge llegendari. Simbolitza la independència i les llibertats andorranes davant el poder feudal.
La llegenda identifica el personatge amb la misteriosa senyora del castell d’Aubinyà, guardiana de la frontera, que apareix sota la figura d’una dama vestida de blanc.
Conjunt de tres caps de toro, esculpits en bronze, de grans dimensions (el més gros, de mida natural), trobats a son Corró, juntament amb sis banyes i dues orelles, dins les restes d’un santuari d’època talaiòtica.
Peces d’una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d’un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella.
Unes altres troballes d’aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes (a la seva descoberta hom els atribuí a l’art grec).
Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Ballador d’una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers, esmentada ja el segle XVI, que fou molt popular durant el Barroc.
Anaven disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors. Hom la dansava en festivitats religioses.
Fins a època recent encara és ballada en diverses localitats de les illes.
(Viena, Àustria, 1786)
Òpera de Vicent Martín i Soler, amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l’any 1786. L’obra, de melodia excel·lent, ofereix grans possibilitats als cantants.
Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa.
Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions (fins al 1793).
(València, 1584 – 1750)
Teatre de la ciutat. Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí (1583) i l’obrí al públic. El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera.
Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses, el teatre, conegut també el segle XVIII per Casa de les Comèdies, continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla.
L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició (1741) i aprofitant després l’efecte del terratrèmol del 1748.
El 1750 fou enderrocat el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l’hospital.
El Corral de l’Olivera fou emprat per a representacions d’obres teatrals, d’actes sacramentals, etc; i vers la seva fi (1729) hi féu aparició l’òpera.
(València, 1879 – )
(…Joaquín Rodrigo) Institució. Fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou reconegut com a centre oficial d’ensenyament el 1917, i fou convertit en superior el 1968.
N’han estat els directors més representatius Salvador Giner i Vidal (des del 1894) i Manuel Palau i Boix (des del 1951).
(País Valencià, novembre 1985 – )
Institució consultiva i assessora en temes culturals valencians. Creada per la Generalitat Valenciana, consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics. El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell.
L’objectiu d’aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes.
Per la seva incidència cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i publicat l’any 1998, on es reconeix tàcitament la unitat de la llengua parlada per catalans, valencians i illencs, i s’aconsella la creació d’una Acadèmia de la Llengua Valenciana que marqui la normativa lingüística.
Enllaç web: Consell Valencià de Cultura
(o de l’Estendard, pop: sa Colcada) Commemoració anual de la conquesta de l’illa per Jaume I, que hom celebra el 31 de desembre a la ciutat.
La festa gira entorn de l’estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort. Pere III de Catalunya, manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats. A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor.
L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada, ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista.
Dades dels Països Catalans 