(País Valencià, del 14 al 18 abril 1971)
Reunió científica organitzada per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant.
Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions.
El congrés, coordinat per l’historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d’interessants actes culturals.
(Perpinyà, 1923 – )
Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet.
Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, els Jocs Florals de la Ginesta d’Or al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors.
La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera.
Aquests Jocs Florals han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà.
Veure> Sant Victorià, Col·legi de (institució d’ensenyament, 1815-45).
Veure> Cordelles, Col·legi de (institució d’ensenyança, 1593-1812).
Nom popular de la festa de la Conquista (que commemora la conquesta de l’illa de Mallorca).
(Palma de Mallorca, 1955 – )
Certamen anual. Instituït per l’ajuntament per a obres en català i en castellà.
Els principals premis, proclamats el dia de Sant Sebastià (20 gener), patró de la ciutat, són de novel·la, de poesia, de teatre i de periodisme, i, amb menys regularitat, d’història, ciències, folklore, pintura, fotografia, música, etc.
(València, 1995 – )
Complex urbanístic de caràcter lúdic i cultural de la ciutat. Ocupa uns 350 km2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al sud del centre urbà.
Consta de quatre grans àrees: el Palau de les Arts, espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinema planetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip, que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim.
Impulsat el 1989 per la Generalitat Valenciana, el projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995. Els anys següents, hom eliminà del projecte inicial una torre de telecomunicacions. L’Hemisfèric fou inaugurat el 1998.
Juntament amb el Palau de Congressos i l’IVAM, és el principal element representatiu de la renovació urbanística i arquitectònica de València iniciada a la segona meitat dels anys 1980.
(València, 1551 – )
Comparsa de la processó del Corpus a la ciutat, constituïda per vint-i-sis personatges vestits amb albes, cofats amb corones i caracteritzats amb barbes i cabelleres llargues, els quals se situen immediatament davant la custòdia i porten uns grans cirials amb les armes de la ciutat.
Originàriament n’eren només vint-i-quatre i representaven els Ancians de l’Apocalipsi (1551).
(Palma de Mallorca, 1851 – )
Societat recreativa. Fundada per fusió del Casino Balear (fundat el 1840) amb el Liceu Mallorquí (fundat el 1849). Instal·lat a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del segle XX.
L’edifici, que té un saló decorat per Anckerman (1884), fou reformat el 1913 per l’arquitecte Miquel Madorell. Té una biblioteca relativament important, ampliada per Josep M. Quadrado.
La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera. A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver.
Les èpoques de major prosperitat han estat lligades als ingressos procedents del joc.
El seu antic edifici és actualment seu del Parlament Balear.
(València, 1894 – )
Associació cultural. Creada per un grup d’artistes que s’instal·laren en un local del carrer de les Avellanes.
Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important. El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment.
Després de la guerra civil de 1936-39 s’instal·là al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure.
Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix; hom hi dóna conferències i hi edita publicacions. Té en propietat obres d’importants artistes valencians.
Dades dels Països Catalans 