(Catalunya, 1973 – )
(ABCAT) Entitat. Fundada com a continuació d’una organització de biblistes catalans creada el 1963.
El 1974 es convertí en l’òrgan col·legial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya.
El 1976 començà a publicar el seu “Butlletí”.
Enllaç web: Associació Bíblica de Catalunya
(Catalunya, 1950 – 1990)
Sessions d’estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell.
En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc.
Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural.
De moltes de les Assemblees s’han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions.
(Empúries, Alt Empordà, segle V aC)
Estàtua grega trobada l’any 1909, durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic.
Se’n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s’hi enroscava. Fa 2,15 m d’alçada.
És l’obra d’art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu es representat segons la forma habitual.
Segons Carpenter i Philadelphius, l’estàtua pot ésser datada vers la fi del segle V aC, datació que fou seguida per l’escola catalana d’arqueologia. Després García y Bellido ha suposat que és més tardana, d’època hel·lenística.
Sovint és citada amb el nom d’Escolapi d’Empúries.
(Barcelona, 1911 – )
Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciat por temps després de la creació de la dita secció.
Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres.
Durant l’època de la Dictadura de Primo de Rivera foren substituïts per les “Memòries” de la Secció de Ciències.
Després del parèntesi del 1936-39, els “Arxius” han estat represos, sota el nom d'”Arxius de la Secció de Ciències“, com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els “Treballs de la Societat Catalana de Biologia”.
(Cervera, Segarra, 1982 – )
Arxiu. Instal·lat a l’antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació de l’ajuntament de Cervera (amb pergamins des del 1072), el fons notarial (1325-1917), els llibres del Misteri de la Passió (segle XV), així com molta documentació de la universitat de Cervera, que en gran part es troba a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Enllaç web: Arxiu Comarcal de la Segarra.
(Barcelona, 1990 – )
Arxiu. Aglutina tota la documentació conservada a l’Arxiu Municipal Administratiu (amb un ric fons urbanístic dels segles XIX i XX), a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (amb una biblioteca especialitzada en història de la ciutat -125.000 volums-, una hemeroteca -63.000 volums-.
Per la qualitat i la diversitat dels seus fons és el primer centre de recerca a Catalunya i a la xarxa d’arxius municipals de districte (dels set municipis annexionats a Barcelona, juntament amb Ciutat Vella, l’Eixample i Nou Barris).
Enllaç web: Arxiu Municipal de Barcelona
(Tarragona, 1944 – )
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.
Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines.
Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i particulars, amb col·leccions factícies de fotografies, plànols, segells i pergamins.
Enllaç web: Arxiu Històric de Tarragona
(Barcelona, 1994 – )
(AHPB) Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.
Es el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa.
El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona (4 volums del segle XIII, 1.181 del XIV, 3.948 del XV, 7.360 del XVI, 8.888 del XVII, 5.668 del XVIII i 11.549 del XIX).
Disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en història de Catalunya i de Barcelona.
Enllaç web: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
(Lleida, 1952 – )
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.
Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i periòdiques de les comarques de Lleida.
Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i socials, així com d’empreses i personals, amb col·leccions de pergamins, plànols i fotografies.
Enllaç web: Arxiu Històric de Lleida
(Barcelona, 1917 – )
(AHCB) Dipòsit documental. Format el primer quart del segle XX amb la documentació de l’antic arxiu municipal i amb diversos fons sobre la història de la ciutat.
Radicat a la Casa de l’Ardiaca, forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i té diverses seccions: el fons de documentació municipal, que conté registres datats a partir del segle XIV i privilegis reials; el notarial; el judicial, que comprèn les escriptures del veguer; el corporatiu, referent als gremis i a les confraries de la ciutat, etc.
Enllaç web: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dades dels Països Catalans 