(Catalunya, vers 1920 – vers 1936)
Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.
Rabell i Civils, Fundació Concepció
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Cultura i Art
Xarxa Teatre
(Vila-real, Plana Baixa, 1983 – )
Grup de teatre. El seu primer espectacle fou La bruixa marruixa (1983), i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEC de Porto. El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència.
Ha estat premiada nacional i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la dècada de 1990. Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica, El foc del mar, Ibers o Veles e vents.
El component lúdic i festiu i la combinació entre tradició i modernitat que caracteritzen les seves produccions han captivat crítics teatrals, programadors i públic. Mesclen de manera innovadora el teatre visual, la música i la coreografia.
Enllaç web: Xarxa Teatre
Vult, el Sant
Imatge de Jesús vestit de summe sacerdot, venerada al barri de la Xarea.
Villena, tresor de
Conjunt de peces d’or i argent trobades dins una gerra, el 1963, per atzar, en una riera de les proximitats de la població, sense context arqueològic. Devia ser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro. Pot ésser datar d’entorn dels segles X-VIII aC.
És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental. És constituït per 66 peces, la majoria d’or (plats, bols i ampolles), però també hi ha un ceptre amb tija de ferro (element simptomàtic).
És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor. Representa un tresor reial i principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions (grega i fenícia).
Vila de Perpinyà, premis
(Perpinyà, 1981 – )
Certamen literari en llengua catalana. És atorgat a obres literàries o a monografies diverses.
Convocat per la Casa de la Vila de Perpinyà, és adjudicat biennalment la diada de sant Jordi.
Vicente Sáez, Companyia
(València, 1984 – )
Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Vicente Sáez.
Ha presentat les coreografies: The Lorry (1984), Eliminación, U. (1985), Ens (1987), Solo (1989), Rapta (1990), Uadi (1992), Iris (1994), Regina Mater (1995) i Atman (1997).
Vianants Dansa
(València, 1987 – )
Companyia de dansa. Fundada pel coreògraf i ballarí Gracel Menéu.
Ha presentat els muntatges: Via (1987), Shuei (1988), Solos, Custodio mío (1990), Gárgolas, Pi (1992), Isla-Mujer (1993) i Sangre (1994).
Verges, festa de les -Mallorca-
(Mallorca)
Festa popular de les Onze Mil Verges celebrada el 21 d’octubre a l’illa, on és considerada la festa de les noies solteres, les quals fan una capta, s’adornen d’una manera especial i reben serenates dels joves, sovint amb cant de composicions de to humorístic.
Valentes Dones, ses
(Sóller, Mallorca Tramuntana, segle XVII)
Llegenda -no documentada fins al segle XVII i enriquida durant el XIX- segons la qual el 1561, durant l’atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa.
Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs (11 maig 1561).
València Nova -entitat-
(València, 1904 – 1907)
Entitat cívica. Creada amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat, que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart. Formada per petits-burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians estava dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista.
En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà. Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana (1907), a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret. El seu òrgan de premsa era el butlletí quinzenal homònim.
El 1907 modificà el seu nom pel de Centre Regionalista Valentí, amb el designi d’intervenir en la política del País Valencià. El Centre, però, no tingué gaire transcendència.
Dades dels Països Catalans 