(Palma de Mallorca, 5 octubre 1842 – Barcelona, 1910)
Bibliògraf. Germà de Marià Aguiló. Fou bibliotecari i segon director de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.
(Palma de Mallorca, 11 maig 1899 – Bogotà, Colòmbia, 20 gener 1956)
Polític i escriptor. El 1921 es llicencià en ciències a la Universitat de Barcelona. Durant la II República realitzà una gran activitat cultural i política a Mallorca.
Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, presidí el consell executiu d’Esquerra Republicana Balear a Catalunya.
Al seu exili colombià fou secretari del Patronat de Cultura Catalana i publicà diversos poemes i articles polítics, com els assaigs Gabriel Alomar, el futurista (1949) i Bartomeu Rosselló-Porcel, català de Mallorca (1951). editats a Bogotà.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII) Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. S’adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l’any 1226.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XIV) Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l’assemblea davant la qual el rei Jaume II el Just exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge homònim.
Guillem d’Aguiló (Tarragona, segle XII – ? segle XIII) Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.
Joan d’Aguiló (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li féu donacions de premi a la zona de Gandia.
Lluís d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Fou un dels convocats pel rei Alfons III el Benigne a la croada contra Granada de 1331, que fou suspesa a causa de l’aliança entre castellans i granadins.
L’any 1334 servia l’Infant Pere, el futur rei Cerimoniós, en oposició al bàndol addicte a la reina Elionor de Castella i als fills d’aquesta.
Per ordre de l’infant procedí contra uns cavallers que havien comès malifetes a Vila-rodona (Alt Camp).
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers triats per a combatre al costat de Pere II el Gran, al desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou que finalment no fou celebrat.
Pot ser el mateix personatge que en 1309 anà amb Jaume II el Just a l’expedició contra Almeria.
(la Jonquera, Alt Empordà, segle XVI – Guadalajara, Castella, segle XVI)
Metge. Exercí a Guadalajara.
Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor (Alcalà, 1569) i uns rudiments de medicina (1571), en llatí.
(País Valencià, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Fou militar excel·lent. En 1390, durant les invasions del comte d’Armanyac, fou enviat de capità a Torroella i Palafrugell. Poc després secundà Gilabert (VI) de Cruïlles, governador del Rosselló, en les accions de represàlia empreses contra territori francès.
El 1392 fou nomenat un dels quatre caps principals de l’expedició que Joan I el Caçador volia enviar a Sardenya i que en acabar tingué altres destins. El mateix any, amb Galceran Marquet, anà d’ambaixador a Gènova, Pisa i Niça per temptejar-hi l’opinió oficial davant el projecte de Sardenya ja esmentat.
Passà a Sicília en 1394, amb l’armada de reforç que comandaven Pere (IV) Maça i Gilabert (VI) de Cruïlles.
(Barcelona, 1871 – 27 març 1931)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i amb Jaume Morera a Madrid. Participà en diverses exposicions nacionals.
Conreà el retrat i el paisatge a Mallorca i Granada.
Va morir a la pobresa a l’Hospital de Sant Pau.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor. Actiu a la comarca del Segrià, influenciat per l’estil de Jaume Cascalls.
Realitzà el sepulcre de Dalmau (I) de Queralt i el de la muller d’aquest, Alamanda de Rocabertí (1370, al santuari de Santa Maria de Bell-lloc, a Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà).
(Catalunya, segle XIX)
Metge militar. Va signar el Dictamen dado por la Corporación de Cirugía médica militar de la plaza de Barcelona al Excmo. Sr. Jefe Político de la provincia de Cataluña (1932) on es defensava l’etiologia contagiosa de la febre groga.
