(Santiago de Xile, Xile, 1810 – Barcelona, 1 gener 1874)
Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor.
Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona.
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte. El 1386 dirigí les obres de la Llotja de Barcelona.
Participà també en les consultes tècniques celebrades aquell mateix any per decidir la continuació de la gran nau única de la seu de Girona o la seva substitució per una obra de tres naus.
(Barcelona, darreria segle X)
Jurista en temps de Borrell II de Barcelona.
Fou el principal organitzador de les llargues i costoses operacions de rescat per alliberar el gran nombre de ciutadans de Barcelona captius a Còrdova, després de la incursió d’Al-Mansur contra la ciutat en 985. La seva activitat en aquest sentit fou molt intensa.
(Catalunya, segle XVIII – Vic, Osona, segle XVIII)
Escriptor. Professà a l’orde dominicà.
L’any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d’alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria… (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).
(Barcelona, 1940 – )
Pintor. La seva pintura reflecteix una formació acadèmica al servei d’una nova figuració, influït pel pop-art nord-americà.
Les seves teles, d’intenció satírica i de gran cromatisme, són una crítica del món de la burgesia.
(Barcelona, 3 desembre 1890 – Argentina, 1940)
Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d’un conservatori que duu el seu nom, a Salta.
(Barcelona, 1909 – 1976)
Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d’esglésies i capelles.
Ha realitzat també moltes obres d’orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII.
(Ponts, Noguera, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Patriota. Es trobava a Girona en escaure’s el setge de 1809 establert per les tropes napoleòniques.
Participà activament a la defensa de la ciutat. Obtingué el grau de sergent.
(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, segle XIV)
XV Abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit en 1303.
Durant el seu breu abadiat fou acabada una part del claustre nou del seu monestir. En 1309 passà a ser bisbe de Santa Justa (Sardenya).
(Barcelona, 11 agost 1851 – Cruz Quebrada, Portugal, 17 febrer 1934)
Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres.
Fou un dels radactors de l’obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).
