(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)
Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).
Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).
(Itàlia, segle XIV – 1456)
Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.
(Tàrrega, Urgell, segle XV – segle XVI)
Cavaller i poeta.
És autor de l’Exametron sacrum seu de opere sex dierum, obra de caràcter religiós, escrita en versos llatins. Sembla que versificà també en català.
(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)
Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.
Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.
(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
(França, vers 1665 – 1743)
(Claude-François Bidal) Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.
Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.
(Barcelona, 1935 – 2016)
Pintor. Es formà a Escola de Llotja (1949-56) i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1956-59) de Barcelona.
Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets.
Forma grup amb els pintors Maas i Carles Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics.
(Barcelona, 1832 – Madrid, 7 octubre 1879)
Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català.
A més d’Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.
(Àfrica ?, 245 aC – Itàlia, 207 aC)
Cap cartaginès. Germà d’Anníbal. En marxar aquest cap a Itàlia, romangué a Hispània amb el comandament de les tropes cartagineses (218 aC).
Fou derrotat a la batalla naval de l’Ebre (217 aC) per G. Corneli Escipió.
(Catalunya, segle V)
Bisbe de Tarragona (metropolità).
En són conegudes dues lletres (463-464) adreçades al papa Hilari; la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l’altra demanant la confirmació d’Ireneu, primer bisbe d’Egara, com a successor del bisbe de Barcelona Mundinari, mort el 461.
