(Barcelona, segle XV)
Fuster i tallista. Treballà als cors de Santa Maria del Mar de Barcelona, de Santa Maria de Manresa i de la seu de Vic; féu el cor inferior de la catedral de Barcelona (1456).
Bonafè, Macià
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Bon *
Pseudònim del caricaturista català Romà Bonet i Sintes (1886-1967).
Bolòs, Arnau de
(Ripoll, Ripollès, segle XIII – Olot ?, Garrotxa, segle XIII)
Noble. Vivia a Olot el 1293. Es el cap conegut del llinatge del mateix nom residenciat a la capital de la Garrotxa, del qual han sortit en temps moderns eminents naturalistes.
Fins a mitjan segle XIX els membres d’aquesta família visqueren a la mateixa casa.
Bolòs -naturalistes-
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – )
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772) Farmacèutic i naturalista. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà.
Boleda, Cristòfor de
(Tàrrega, Urgell, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Metge. És autor del tractat Questión médico-moral en que resolutiva y sólidamente se disputa qué tiempo sea el oportuno para administrar la extrema unción.
Boixó, Manuel
(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.
En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.
Boixadors i Llull, Aleix de
(Barcelona, segle XVII)
Eclesiàstic.
Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).
Fou germà seu Lluís de Boixadors i Llull (Catalunya, segle XVII) Senyor de Sant Miquel de Pontons (Alt Penedès). Protector del braç militar de Catalunya. Pare de Josep de Boixadors i Casademunt (Catalunya, segle XVIII) Per raons de vinculació es digué Josep de Casademunt i fou regent de la cancelleria de Catalunya.
Boixadors -varis bio-
Andreu Boixadors (Catalunya, segle XV) Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.
Arnau de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.
Bernat Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.
Miquel de Boixadors (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.
Onofre de Boixadors (Catalunya, segle XVI – després 1586) Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.
Boixadors, Ramon de -1346/1420-
(Catalunya, vers 1346 – vers 1420)
Germà i successor de Bernat. Comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció dels dominis que heretà del seu germà.
El seu fill i hereu fou Ramon Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Permutà les possessions heretades a Sardenya amb Berenguer Carròs per un censal. Fou germà de Beatriu i de Berenguer.
Boixadors, Joan de -segle XV-
(Catalunya, segle XV)
Fill de Bernat de Boixadors. Tingué un combat a Ceuta amb Francí Desvalls el 1429.
Mantingué després un llarg plet amb Santes Creus (1438-54) per qüestions jurisdiccionals, així com amb la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt.
Fou el pare de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries (Catalunya, segle XV) Iniciador de la branca dels senyors de Pontons.
Bernat-Guerau era el pare de Joan i de Lluís de Boixadors-Desvalls, els quals obtingueren el títol de noblesa el 1537.
