(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Mercader. Pertanyia al Consell de Cent. Fou membre del govern provisional català al període 1713-14.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.
Nom real de l’escriptor català, més conegut per Josep Tàpies (1915-?).
(Forallac, Baix Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Filòsof. Ensenyà filosofia i teologia a la universitat de Barcelona.
Escriví en llatí diversos tractats de filosofia aristotèlica.
(Alaior, Menorca, 25 novembre 1892 – Exeter, Anglaterra, 28 agost 1973)
Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya.
Obres seves són: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).
Alfons Comas (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – Catalunya, segle XVII) Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.
Bernat Comas (Catalunya, segle XVIII) Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.
Vicent Comas (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1894) Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S’ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l’hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.
Honorat Comalada (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Escriptor. Autor de la traducció al català, partint de la versió castellana, de la novel·la cavalleresca, occitana o llatina, Pierres de Provença, impresa a Barcelona, probablement el 1616.
Miquel Comalada (Catalunya, segle XV – segle XVI) Escriptor. Religiós observant. Vivia al convent de la Vall d’Hebron. Li és atribuïda la novel·la Espill de la vida religiosa, impresa a Barcelona el 1515.
(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)
Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.
Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).
(Catalunya, segle XVIII)
Teòric musical. La seva obra Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado (1766), és representativa de la teoria musical tradicional.
(Maó, Menorca, 1785 – Artà, Mallorca, 1853)
Mariscal de camp. S’exilià durant la restauració absolutista. Combaté bravament els carlins.
