(Barcelona ?, segle XVII)
Historiador. Publicà Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de… Barcelona (l’Haia 1699), observacions sobre la caiguda de Barcelona en poder dels francesos el 1697, en les quals atacà l’actitud derrotista de les autoritats castellanes.
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte. El 1331 s’encarregà de començar les obres del temple parroquial de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Joglar. Fou considerat el millor cantor de Catalunya al seu temps.
Intervingué a les festes de coronació d’Alfons III el Benigne, a Saragossa, el 1328.
(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)
Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).
Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.
És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).
(Barcelona, segle XVIII)
Doctor en dret, eclesiàstic i catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona fins al 1714, i des del 1717, a la de Cervera.
Fou membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors.
Publicà Ars rhetoricae per a ús dels escolars del Col·legi Episcopal de Barcelona (1779).
Andreu Comes (Catalunya, segle XVIII) Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.
Ferran Comes (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714) Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.
Josep Comes (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722) Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.
Pau Comes (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.
Vicenç Comes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 desembre 1887 – Canet de Mar, Maresme, 1936)
Historiador i eclesiàstic. El seu llibre més important, tot i el seu valor desigual, és el manual Història de la literatura catalana (1923).
(Barcelona, 1880 – Sermaises, Orleanès, 1970)
Dibuixant i pintor. Format a l’escola de Llotja de Barcelona (1894-95), s’establí definitivament a França el 1918.
Eminentment paisatgista, sobresurten les seves minucioses vistes de pobles catalans o de París.
(Sant Quirze de Besora, Osona, 1766 – Barcelona, 1831)
Historiador i eclesiàstic. Frare dominicà. Fou provincial de l’orde. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Publicà algunes monografies de caràcter religiós i històric.
