Arxiu de la categoria: Biografies

Dalechamps, Jacques

(Caen ?, França, 1513 – Lió, França, 1588)

Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.

Daguí -abat Ripoll, 879/902-

(Gréixer ?, Berguedà, segle IX – Ripoll ?, Ripollès, vers 902)

Primer abat del monestir de Ripoll (879-902). Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i féu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector.

Vers el 879 el comte Guifré I el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll.

Dadildis

(Pallars ?, segle IX – Navarra ?, segle X)

Germana de Ramon II de Pallars, el fundador de la nissaga autòctona dels comtes pallaresos.

El seu matrimoni fou utilitzat pel seu germà per afavorir l’entronització de la dinastia navarresa, l’any 905, ja que el primer rei de Navarra, Sanç Garcés I, era fill de Dadildis.

Dachs, Xavier *

Pseudònim de l’escriptor i dibuixant català Gabriel Vinyas (1882-1918).

Cuyàs i Sampere, Antoni

(Mataró, Maresme, 1802 – 1890)

Marí. Fou pilot de la marina mercant. Tingué activitats de corsari.

Visqué bastant de temps a l’Argentina, on escriví unes memòries sobre la província d’Entre Ríos.

Cuyàs i Duran, Manuel

(Mataró, Maresme, 29 març 1922 – 29 juliol 2005)

Pintor. Fou deixeble de Rafael Estrany, i estudià a l’Escola d’Arts i Oficis mataronina.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1949.

Cuyàs i Devesa, Miquel

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Erudit. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Hi presentà una memòria, notable per a l’època, sobre la poesia catalana medieval en llengua occitana (1818).

Cuyàs i Artés, Joan

(Barcelona, 1844 – 1 setembre 1896)

Baríton i professor. Estudià música a Montserrat. Fou mestre auxiliar d’orgue al Conservatori del Liceu. Estudià cant a París.

Es presentà al teatre del Liceu. Actuà amb bon èxit a diversos països. En retirar-se es dedicà a l’ensenyament.

Cuspinera, Miquel M.

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1903 – 1985)

Escriptor i traductor. Del 1921 al 1940 visqué a Barcelona, i després anà a Tarragona.

És autor de traduccions diverses i de la novel·la Només ésser (1961), obra finalista del primer premi Sant Jordi (1960).

Cusiné i Huguet, Josep

(Reus, Baix Camp, 1915 – 1986)

Pintor. Excel·lí com a dibuixant i aquarel·lista.

Ha celebrat amb èxit nombroses exposicions.