(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)
Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.
Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).
Fou el pare de:
Camil Fabra i de Monteys (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988) Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.
Alfons Fabra i de Monteys (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980) Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.
Escriptor i frare trinitari, més conegut pel seu nom de religió, Antoni de Sant Jeroni.
(Catalunya, segle XIV)
Autor d’un supercomentari hebreu, al comentari d’Abraham ibn ‘Ezra al Pentateuc, conservat en manuscrit.
N’acabà la primera part a Agramunt l’any 1372.
(Girona, segle XII)
Filòsof. És considerat com el fundador de l’exègesi racionalista entre els hebreus.
Un dels seus seguidors fou el famós David Kimhi.
(l’Havana, Cuba, 19 setembre 1788 – Madrid, 24 març 1863)
Militar. Fill de José de Ezpeleta y Galdeano. Lluità contra Napoleó.
Ascendit a general (1825), combaté els malcontents de Catalunya (1827); fou capità general accidental de Catalunya (1833) i ho fou en propietat de Cuba (1838-40).
Fou senador i ministre de marina (1852).
(Catalunya ?, segle X)
Suposat màrtir. Les seves relíquies eren venerades, juntament amb les dels sants Prim i Felicià, Concordi, Marí, Patró i altres, a Sant Pere de Besalú, ja al segle X, on hom hi recitava ofici propi el 13 de juny, amb octava.
(el Vendrell, Baix Penedès, 1894 – Catalunya, segle XX)
Escriptor i advocat. Ha col·laborat a la “Revista Jurídica de Catalunya”.
És autor del recull Volatines (1962).
(Sicília, Itàlia, 1330 – 21 febrer 1359)
Regent de Sicília. Tercera filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Juntament amb les seves germanes (Elionor i Constança) intentà enfortir la posició catalana a l’illa.
Ajudà Constança en el govern de Sicília durant la minoritat de Lluís I. A la mort d’aquest i de Constança (1355), Eufèmia assumí el poder en nom del seu altre germà, Frederic III.
(Catalunya Nord ?, segle VIII – França ?, segle VIII)
Suposat màrtir i sant. Les seves relíquies foren traslladades l’any 978 a l’església de Ripoll, on tingué una capella (destruïda el 1936) i des d’on el culte s’estengué pel nord de Catalunya.
No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles (Alt Urgell) i mort a Ax dels Termas per ordre d’Àtila.
D’altres el creuen del segle VIII, d’origen llombard i víctima dels sarraïns. A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals. Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà.
La festa és celebrada l’11 de maig (i el trasllat el 14), i antigament, a Ripoll, el 3 d’octubre.
