(Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Un dels més destacats que s’alçaren en armes contra Felip V de Borbó el 1726.
Estudiant de Bagà
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Estrugós, Josep Elies
(Perpinyà, segle XVII – 1645)
Escriptor carmelità. És autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis, favors, gràcies, miracles de Nostra Senyora del mont del Carme (1644), en el qual defensa l’ús de la llengua catalana, assenyalant l’antiga unitat literària; el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans, curt repertori de 191 noms.
Estruch i Jordan, Domènec
(Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851)
Gravador i cartògraf. Nebot i deixeble de Francesc Jordan. Acadèmic de Sant Carles. Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca (1808) i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba.
De retorn s’establí a Barcelona. Gravà un bon nombre d’estampes religioses i un retrat eqüestre d’Álvarez de Castro, que li donà fama. També il·lustrà una Historia de Grecia antigua.
Més tard visqué a Madrid, on excel·lí en l’execució de cartes geogràfiques. Fou pare dels també gravadors Albert i Joan Estruch.
Estruch i Ferrer, Ramon
(Sitges, Garraf, 1817 – Barcelona, 1884)
Polític. Pertanyia al partit progressista.
Fou diputat a corts i senador.
Estruc, Joan
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Pel setembre de 1409, després d’haver mort Martí I el Jove a l’expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya.
Estruç, Bernat -poeta-
(Girona ?, segle XV)
(o Estrús) Poeta. Donzell. Procurador fiscal de Girona.
És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare (Girona, 1501), en versos de deu síl·labes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món.
Estrany, Joan
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1902)
Escriptor i metge. Fou col·laborador de la premsa catalana, generalment amb treballs d’elevat to patriòtic.
Estralau, Sebastià
(Catalunya, segle XVII)
Capitost. Un dels coneguts dels fets del Corpus de Sang de 1640, a Barcelona, que serien el primer gran senyal de la guerra dels Segadors.
Ja tenia certa fama per haver dirigit a l’Empordà algunes accions contra els terços d’ocupació.
Estrada i Tomàs, Pau
(Girona, segle XVIII – segle XIX)
Metge. Fou deixeble de l’escola de Montpeller.
És autor d’una Dissertation sur l’apoplexie (1807).
Estopanyà -varis bio-
Arnau d’Estopanyà (Urgell, segle XII) Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.
Pere d’Estopanyà (Catalunya, segle XII) Noble. Destacat durant la governació de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest li confià els castells de Montsó, Ceboller, Tamarit i Saidí.
