(Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Un dels més destacats que s’alçaren en armes contra Felip V de Borbó el 1726.
(Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Un dels més destacats que s’alçaren en armes contra Felip V de Borbó el 1726.
(Perpinyà, segle XVII – 1645)
Escriptor carmelità. És autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis, favors, gràcies, miracles de Nostra Senyora del mont del Carme (1644), en el qual defensa l’ús de la llengua catalana, assenyalant l’antiga unitat literària; el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans, curt repertori de 191 noms.
(Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851)
Gravador i cartògraf. Nebot i deixeble de Francesc Jordan. Acadèmic de Sant Carles. Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca (1808) i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba.
De retorn s’establí a Barcelona. Gravà un bon nombre d’estampes religioses i un retrat eqüestre d’Álvarez de Castro, que li donà fama. També il·lustrà una Historia de Grecia antigua.
Més tard visqué a Madrid, on excel·lí en l’execució de cartes geogràfiques. Fou pare dels també gravadors Albert i Joan Estruch.
(Sitges, Garraf, 1817 – Barcelona, 1884)
Polític. Pertanyia al partit progressista.
Fou diputat a corts i senador.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Militar. Pel setembre de 1409, després d’haver mort Martí I el Jove a l’expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya.
(Girona ?, segle XV)
(o Estrús) Poeta. Donzell. Procurador fiscal de Girona.
És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare (Girona, 1501), en versos de deu síl·labes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1902)
Escriptor i metge. Fou col·laborador de la premsa catalana, generalment amb treballs d’elevat to patriòtic.
(Catalunya, segle XVII)
Capitost. Un dels coneguts dels fets del Corpus de Sang de 1640, a Barcelona, que serien el primer gran senyal de la guerra dels Segadors.
Ja tenia certa fama per haver dirigit a l’Empordà algunes accions contra els terços d’ocupació.
(Girona, segle XVIII – segle XIX)
Metge. Fou deixeble de l’escola de Montpeller.
És autor d’una Dissertation sur l’apoplexie (1807).
Arnau d’Estopanyà (Urgell, segle XII) Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.
Pere d’Estopanyà (Catalunya, segle XII) Noble. Destacat durant la governació de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest li confià els castells de Montsó, Ceboller, Tamarit i Saidí.