Arxiu de la categoria: Biografies

Estudiant de Bagà

(Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Un dels més destacats que s’alçaren en armes contra Felip V de Borbó el 1726.

Estrugós, Josep Elies

(Perpinyà, segle XVII – 1645)

Escriptor carmelità. És autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis, favors, gràcies, miracles de Nostra Senyora del mont del Carme (1644), en el qual defensa l’ús de la llengua catalana, assenyalant l’antiga unitat literària; el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans, curt repertori de 191 noms.

Estruch i Jordan, Domènec

(Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851)

Gravador i cartògraf. Nebot i deixeble de Francesc Jordan. Acadèmic de Sant Carles. Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca (1808) i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba.

De retorn s’establí a Barcelona. Gravà un bon nombre d’estampes religioses i un retrat eqüestre d’Álvarez de Castro, que li donà fama. També il·lustrà una Historia de Grecia antigua.

Més tard visqué a Madrid, on excel·lí en l’execució de cartes geogràfiques. Fou pare dels també gravadors Albert i Joan Estruch.

Estruch i Ferrer, Ramon

(Sitges, Garraf, 1817 – Barcelona, 1884)

Polític. Pertanyia al partit progressista.

Fou diputat a corts i senador.

Estruc, Joan

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Militar. Pel setembre de 1409, després d’haver mort Martí I el Jove a l’expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya.

Estruç, Bernat -poeta-

(Girona ?, segle XV)

(o Estrús)  Poeta. Donzell. Procurador fiscal de Girona.

És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare (Girona, 1501), en versos de deu síl·labes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món.

Estrany, Joan

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1902)

Escriptor i metge. Fou col·laborador de la premsa catalana, generalment amb treballs d’elevat to patriòtic.

Estralau, Sebastià

(Catalunya, segle XVII)

Capitost. Un dels coneguts dels fets del Corpus de Sang de 1640, a Barcelona, que serien el primer gran senyal de la guerra dels Segadors.

Ja tenia certa fama per haver dirigit a l’Empordà algunes accions contra els terços d’ocupació.

Estrada i Tomàs, Pau

(Girona, segle XVIII – segle XIX)

Metge. Fou deixeble de l’escola de Montpeller.

És autor d’una Dissertation sur l’apoplexie (1807).

Estopanyà -varis bio-

Arnau d’Estopanyà  (Urgell, segle XII)  Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

Pere d’Estopanyà  (Catalunya, segle XII)  Noble. Destacat durant la governació de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest li confià els castells de Montsó, Ceboller, Tamarit i Saidí.