(Girona, 1850 – 1917)
Pintor. Fou un artista senzill, pintor d’una gran quantitat d’ex-vots.
Santiago Rusiñol s’hi inspirà per escriure l’obra El pintor de miracles.
(Girona, 1850 – 1917)
Pintor. Fou un artista senzill, pintor d’una gran quantitat d’ex-vots.
Santiago Rusiñol s’hi inspirà per escriure l’obra El pintor de miracles.
(Rosselló, segle XII – 4 juliol 1172)
Comte de Rosselló (1164-72). Fill de Gausfred III de Rosselló i d’Ermengarda de Besiers. Quan el seu pare repudià la muller, fou associat al govern del comtat (1139).
Vers el 1150 es rebel·là contra el seu pare juntament amb el seu oncle, Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers. El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern -es qualificà comte des del 1162-.
El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou; el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó.
Morí sense successió i testà a favor d’Alfons I de Catalunya, amb la qual cosa el Rosselló deixà d’ésser un comtat independent.
(Rosselló, segle XI – 1113)
(o Guinard) Comte de Rosselló (1102-13). Fill de Guislabert II i d’Estefania. Es casà amb Agnès i, durant les croades, va lluitar en les conquestes de Nicea, d’Antioquia i de Jerusalem.
Tornà al Rosselló (1102) i més tard retornà a Terra Santa (1112), on fou assassinat. El succeí el seu fill Gausfred III de Rosselló.
(Barcelona, segle XIII)
Ciutadà. A les corts de Barcelona de desembre de 1228, en nom del braç popular, féu el parlament inicial de salutació al rei Jaume I el Conqueridor.
En aquella ocasió serien proclamades definitives constitucions de Pau i Treva per a la pacificació interior, i seria aprovat el projecte de l’expedició a Mallorca.
(Barcelona, 1864 – segle XX)
Escriptor de poesia i teatre. Estrenà i edità l’obra satírica Nebots (1882).
(Barcelona, 19 desembre 1761 – 22 juny 1821)
Religiós mercenari. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sobresortí com a orador sagrat.
El 1809 fou editat el seu sermó pronunciat a Berga a l’ocasió de les exèquies dels qui havien estat executats pels francesos a Barcelona.
Bartomeu Giralt (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Té obres documentades del 1706 al 1727. El seu taller continuà treballant dirigit per la seva vídua i els seus successors.
Joan Giralt (Barcelona, 1772 – segle XIX) Pintor. Era gendre de Pere Pau Muntanya. Fou professor de l’Escola de Nobles Arts. S’inspirà sovint en temes històrics.
(Barcelona, segle XI)
(llat: Quadragesima Intrante) Jueu. Probablement convers, com indica el seu nom, comerciant acabalat, que intervingué en diverses transaccions de compra-venda a la ciutat de Barcelona i els voltants entre els anys 1060 i 1092.
Era casat amb una dama de nom Narbona.
(Ripoll, Ripollès, 1836 – 1888)
Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria.
(Barcelona, 1915 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà intensament amb Joan Amades, el prestigiós folklorista.
És autor del llibre El Maresme. Comarca privilegiada, que aconseguí el premi Maspons i Camarasa de 1967.