(Barcelona, 1893 – segle XX)
Actor. Començà a treballar a la companyia de Miquel Rojas (1919). El 1923 passà al Teatre Català del Romea, on es distingí.
Posteriorment ingressà a la formació del Novetats, on obtingué bons èxits.
(Catalunya, segle XI – després 1067)
Noble. Era fill de Mir Geribert i de Guisla. Pel testament del seu oncle Folc heretà una part dels dominis del castell de Port.
Ajudà el seu pare devers la fi de la seva rebel·lió contra Ramon Berenguer I de Barcelona. Era senyor del castell d’Eramprunyà.
(Barcelona, segle X)
Segon vescomte de Barcelona conegut. Probablement era fill d’Ermemir, el seu antecessor al càrrec.
Certament era pare del seu successor, Guitard.
(Bellpuig, Urgell, 1719 – Cervera, Segarra, 1793)
Jurista. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Entre els seus escrits destaca l’estudi De vita et scriptis Josephi Finestres.
També és autor de treballs jurídics.
Francesc Gomar (Catalunya, segle XV) Fuster. Amb el seu fill Antoni Gomar féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona. El 1443 s’encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, que havia de pintar Lluís Dalmau.
Francesc Gomar (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Treballà un temps a la seu de Tarragona. El 1490 fou nomenat mestre major de les obres de la catedral de Lleida. Hi construí la porta dels Apòstols, obra no conservada.
(Barcelona, 21 gener 1876 – Madrid, 1 febrer 1953)
Polític. Ministre de la Governació amb Maura el 1919, col·laborà en el projecte de reforma constitucional de Primo de Rivera.
Fundà Renovación Española (1932) i col·laborà amb l’alçament militar de Franco aconseguint l’ajut italià.
Dirigí la banca espanyola després de la guerra civil.
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIX – 1899)
Metge i naturalista. Treballà intensament en investigacions referents a la flora i la fauna del Gironès i de la Garrotxa.
(Igualada, Anoia, 20 febrer 1851 – 3 juny 1935)
Polític i empresari, conegut popularment com “el Morrut“. Fou alcalde d’Igualada.
Nebot dels fundadors de “La Vanguardia”, Carles i Bartomeu Godó i Pié.
Fou el pare de Joan Godó i Pelegrí (Igualada, Anoia, 5 desembre 1876 – 31 maig 1957) Industrial i polític. Fou alcalde d’Igualada del 1906 al 1914. El 1935 succeí al seu pare a l’empresa tèxtil de la Igualadina Cotonera.
(Canet de Mar, Maresme, 1811 – 1889)
Escriptor i eclesiàstic. També va ésser poeta, tot i que se n’han perdut els poemes, i autor teatral costumista.
Publicà una Doctrina per a pàrvuls i un Tractat de moral cristiana.
(Barcelona, 1877 – Girona ?, segle XX)
Escriptor, traductor i advocat. Dirigí la revista “Lo Geronès” de Girona. Col·laborà a d’altres publicacions.
Traduí moltes obres del francès, l’anglès i l’alemany.
