Pseudònim de l’escriptor, caricaturista i militar català Pau Parellada i Molas (1855-1944).
González, Melitón *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Gonter, Alfred
(Barcelona, segle XVI)
Framenor. Era teòleg notable. Es distingí pels seus treballs apologètics enfront dels corrents heterodoxos sostinguts pels anomenats fratricelli, seguidors de Cesena.
Góngora i Joanicó, Lluís
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 6 octubre 1834 – Barcelona, 8 maig 1901)
Metge. Fou especialista destacat de les vies respiratòries. Entre 1874 i 1894 fou el director del balneari La Puda de Montserrat (Esparreguera).
Donà un impuls decisiu a la creació de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (de la qual fou el primer president, 14 gener 1891 – 2 octubre 1896) i de la Societat Espanyola d’Hidrologia. També fou president de l’Ateneu Barcelonès (1882-84).
Autor de diversos llibres i manuals sobre medicina, va traduir al castellà obres mèdiques d’autors alemanys.
Gonçal I de Ribagorça
(Aragó, segle XI – el pont de Montclus, Aragó, 26 juny 1045)
Rei de Sobrarb i de Ribagorça (1035-43). Fill petit de Sanç III de Navarra i Major I de Ribagorça, que li deixà els comtats amb el títol de rei. Ell i els seus germans es rebel·laren contra el seu germà gran, Garcia V, hereu dels regnes del seu pare.
Segurament estigué sota la tutela d’un germà, Ramir, el qual, després de la derrota a Tafalla (1043), aquest rebé de Garcia V la sobirania dels estats orientals, i, a conseqüència d’això, Gonçal deixà el títol de rei.
Morí occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya. Com que no tenia descendència, aquells territoris s’integraren dins la corona d’Aragó.
Gomis i Galtés, Jaume
(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
Gomila, Antoni
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós pertanyent a la Congregació de Sant Felip Neri.
És autor de diversos escrits piadosos.
Gómez i Soler, Francesc
(Barcelona, vers 1860 – 1 octubre 1899)
Pintor. Fou remarcable il·lustrador de periòdics i llibres, tot i la brevetat de la seva carrera artística.
Gómez i Garcia-Ribera, Julià
(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 12 gener 1901 – París, França, 8 agost 1987)
Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE.
El desembre de 1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a “La Vérité” i formà part de l’oposició comunista d’Espanya fins al mes de juny de 1931, en què retornà a Espanya i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol.
Dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de “La Batalla”. Fou detingut amb altres dirigents del POUM al juny de 1937. Exiliat a diversos països d’Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE.
És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930) i La muerte en las manos (1957); de peces de teatre, La guerra estalla mañana (1934) i Fantasmas de la Historia (1961), i de diversos assaigs històrics, polítics i testimonials, entre els quals destaquen Caníbales políticos (1941), Ainsi fut assassiné Trotsky (1948), Espanya, primer ensayo de democracia popular (1961), El proceso de Moscú en Barcelona (1974) i El revolucionario profesional (1975).
Gómez i Gabernet, Frederic
(Catalunya, segle XX – Cervera, Segarra, 1963)
Erudit i paleògraf. Realitzà diversos estudis notables relacionats amb temes cerverins.
Gómez, Roser
(Barcelona, segle XX – )
Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Es presentà al Teatre del Liceu.
Ha destacat com a mezzosoprano en les seves nombroses actuacions.
