(Bellpuig, Urgell, segle XVIII – Ferrara, Itàlia, 1773)
Religiós jesuïta. S’exilià a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia de Jesús dels territoris espanyols.
Destacà per les seves virtuts. L’església catòlica el té per venerable.
Domènec Granyena (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Arquitecte. El 1326 treballà a les obres de construcció del monestir de Pedralbes (Barcelona), col·laborant amb Ferrer Peiró.
Pere de Granyena (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.
Ramon de Granyena (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. Fou premiat amb donacions a Morvedre.
(Catalunya, segle XIV)
Copista. Potser és l’autor d’un sermó sobre La vida i miracles de Sant Nicolau, de la primera meitat del segle XIV.
És una de les dues úniques peces oratòries antigues fetes per a ser pronunciades per un bisbetó.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.
(Barcelona ?, segle XIX – )
Família de mestres d’obres i d’arquitectes, iniciada per:
Jeroni Granell i Barrera (Barcelona, segle XIX) Mestre d’obres. Treballà a Barcelona a la primera meitat del segle XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.
Jeroni Granell i Bartomeu (Barcelona, 1892 – 1973) Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment ha continuat els seus fills.
Nom amb que fou conegut l’artista de varietats català Joan Massó i Gilbert (1885-1971).
Bernat Gralla (Lleida, segle XV – Barcelona, 1467) Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (desembre 1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II.
Francesc Martí Gralla (Catalunya, segle XVI – Lleida, segle XVI) Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.
Nicolau Gralla (Lleida, segle XIV – segle XV) Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d’Antequera (1412).
(Lleida, 1174 ? – 1269)
Religiós trinitari. Fou conseller de Jaume I el Conqueridor i confessor de la infanta Constança d’Aragó.
Fundà una comunitat trinitària a Viganya (1236). Organitzà el rescat de més de 2.000 captius dels sarraïns.
Escriví algunes obres religioses.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Impressor. Treballà a Barcelona almenys entre 1596 i 1619.
Fou un dels més actius de la ciutat.
(Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658)
Escriptor i jesuïta. Fou vice-rector del col·legi dels jesuïtes de Tarragona (1642-44) i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida (1646).
Introspectiu i crític, pronuncià un sermó a València, on presentà una carta com arribada del mateix infern, fet que li valgué una forta amonestació dels superiors.
