(Catalunya, segle XVI)
Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra.
Tingué fama pels seus coneixements de geografia i cosmografia.
Monllor, Joan Baptista -jerònim-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Monistrol, Gervasi de
Monfar i Sorts, Esteve
(Catalunya, segle XVI – 1628)
Jurista. Tingué un paper important als rebomboris del pa de 1604. Fou Conseller en Cap de Barcelona el 1605.
Era doctor en drets.
Monés, Benet
(Catalunya, segle XVII)
Escriptor. És autor d’una obra de caràcter satíric Pronòstich del meridiano de Catalunya, paròdia d’una profecia.
Moner, Joan
(Catalunya, segle XV)
Militar. Prengué les armes per la Generalitat en la guerra contra Joan II.
Fou nomenat capità del castell de Montsoriu (Selva). El defensà amb èxit en 1464.
Monells, Berenguer de
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Probablement germà de Ramon. Des del 1153 tingué entrada al consell de govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Hi actuà molt el 1160.
Fou el pare del bisbe de Tortosa, Ponç de Monells.
Monegal i Nogués, Trinitat
(Barcelona, 20 agost 1869 – 4 febrer 1933)
Jurista i polític. Germà de Josep, Esteve i Ramon. Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, de la qual fou redactor fix i comentarista polític, i col·laborà a “El Poble Català”.
Milità a la Lliga Regionalista, després al Centre Nacionalista Republicà i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.
És autor de Tribunals de comerç (1918).
Mompeó, Joan
Mollà -varis bio-
Pere Mollà (Catalunya, segle XIV – segle XV) Escriptor. Li és atribuïda la introducció del Sumari, de Sèneca, dedicada al bisbe de València Hug de Llupià i Bages.
Pere Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVII – 1698) Frare agustí. Ocupà càrrecs d’importància, entre ells el de provincial de l’orde. És autor de Sermón de San Pascual Bailón (1699), Curso de filosofía i altres escrits.
Sebastià Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVI – València, segle XVII) Frare franciscà. Escriví unes Lecciones de puntos sobre los cuatro libros del Maestro de las Sentencias.
Vicent Mollà (País Valencià, segle XIX – segle XX) Pintor. Destacà com a retratista. És notable el seu retrat del pintor Muñoz Degrain, al Museu de València.
Moll i Marquès, Aina
(Ciutadella, Menorca, 14 agost 1930 – Palma de Mallorca, 9 febrer 2019)
Lingüista. Es llicencià a Barcelona i amplià estudis de filologia romànica a París, Estrasburg, Frankfurt i Zuric. Col·laborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll i Casasnovas en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari Català-Valencià-Balear i dirigí les col·leccions “Raixa” i “Les Illes d’Or”, de l’editorial Moll.
Es doctorà amb una tesi sobre dialectologia eivissenca. Autora de diversos llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de divulgació.
Directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-88), des d’on impulsà la campanya a favor de la Llei de Normalització Lingüística. Fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 1988 i nomenada doctora honoris causa per la UOC (2012).
