Arxiu de la categoria: Biografies

Montcada, Guillem Ramon de -segle XV-

(Sicília, Itàlia, segle XV – 1466)

Fill il·legítim de Pere de Montcada i Abbate. Era militar al servei d’Alfons IV el Magnànim en les campanyes de Nàpols. Fou recompensat amb els castells de Nicòsia, Catània i Piazza.

També serví Joan II el Sense Fe, que li donà (1463) la baronia de Iaci, el nomenà coper seu i el féu un dels seus camarlencs a Sicília, i assolí també el càrrec d’estrateg de Messina.

Possiblement fou l’origen dels Montcada establerts a Catània.

El succeí el seu fill Antoni de Montcada.

Montcada, Guillem de -varis-

2 Respostes

Guillem de Montcada (Catalunya, segle XI) Noble. Apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Riambau.

Guillem de Montcada (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Noble. No ha estat identificat de forma segura. Figurà amb Ot (I) de Montcada a l’expedició naval contra Ceuta del 1309. Potser era un germà d’Ot i, per tant, també, de la futura reina Elisenda i del bisbe Gastó.

Guillem de Montcada (Catalunya, segle XIV) Noble. No consta la seva posició genealògica. Del Guillem Ramon de Montcada que fou degà de Lleida heretà la senyoria de Benavent (vers 1372). El 1388 la vengué al bisbat de Lleida. És un personatge molt poc conegut.

Guillem de Montcada (Catalunya, segle XV – segle XVI) Noble. El 1512 fou nomenat governador de Trípoli, plaça conquerida dos anys abans i governada fins aleshores per Jaume de Requesens.

Montbui -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Montbui (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1344 formava part del consell de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

Damià de Montbui (Catalunya, segle XV) Cavaller. En 1472 hagué de representar Francesc de Montbui a l’homenatge prestat a Joan II el Sense Fe per la noblesa catalana que havia deposat finalment les armes alçades contra el monarca.

Francesc de Montbui (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, formant part de l’expedició per sotmetre l’illa que comandava l’infant Alfons.

Montanyès, Vicent

1 Resposta

(València, segle XVI – Barcelona, 1573)

Teòleg, teòric musical i frare agustí. Fou catedràtic de filosofia, lògica i teologia a la Universitat de València, qualificador de la Inquisició, prior del convent de Rocafort i provincial d’Aragó; des d’aquest càrrec, i per encàrrec de Pius V i Felip II de Catalunya, començà la reforma dels convents de l’orde.

Escriví Epítome Progymnastarum Dialectices (1563), Commentarii in Porphirium Phaenicum de quinque communibus vocibus dialecticis (1564), In Musicam, liber unus (1566) i De Principibus praenoscendis Sacrae Theologiae (1570).