Arxiu de la categoria: Biografies

Montornès -varis bio-

Deixa un comentari

Miquel de Montornès  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II. Des de l’any següent fou un dels capitans de la Generalitat al front del nord.

Pere de Montornès  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II el Just a la campanya feta contra Sicília i a favor dels angevins. El 1299 era un dels capitans destacats a la victòria naval de Cap Orlando, dirigida per l’almirall Roger de Lloria.

Pere de Montornès  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó arran de la gran ofensiva de Pere el Cruel.

Ramon de Montornès  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prestà serveis diplomàtics a Alfons III el Benigne. El 1328 fou ambaixador seu a Portugal.

Montoliu -varis bio-

Deixa un comentari

Bord de Montoliu  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cosí germà de Simó de Montoliu. Lluità contra els rebels de Gerba. Assumí el comandament de la guarnició quan Simó anà a demanar auxili a Saurina d’Entença i a Frederic III de Sicília.

Guillem de Montoliu  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel el 1363.

Guillem de Montoliu  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a combatre a Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, com a membre de l’expedició que anà a sotmetre l’illa.

Joaquim Ignasi de Montoliu  (València, 1699 – 1774)  Escriptor i cavaller. Era senyor del lloc de Bonrepòs. Escriví els llibres Verdades católicas, en dos volums, i Poesías sagradas y morales (1747).

Ramon de Montoliu  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. En 1370 fou un dels juradors de l’aliança amb Navarra.

Montjuïc, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Jurista. Tingué una part important a la nova organització jurídica donada al reialme de Mallorca després de la seva conquesta per Jaume I de Catalunya.

Monteys, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Framenor. Destacà com a predicador.

El 1699 publicà a Barcelona un llibre piadós titulat Via sacra.

Montesquiu, Bernat IV de

1 Resposta

(Rosselló, segle XII – 1229)

Senyor del castell de Montesquiu. Fill gran de Guillem II de Montesquiu i germà de Guillem III. Participà a l’expedició de Jaume I el Conqueridor a Mallorca (1229). Anava amb les forces del comte Nunyó Sanç I de Rosselló.

Morí sense fills, i fou succeït pel seu germà.

Montcada i Sclafani, Mateu de

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1378)

Segon comte d’Agosta. Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó. Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa. Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1359-62, 1363-67), no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents.

Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït. Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366.

El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de Corint i Argos, i el 1363 el marquesat de Bodonitza i altres llocs fins a l’Arta, però de fet no en disposà. Obtingué la restitució del comtat d’Agosta que li havien usurpat els Chiaramonte durant una estada a Grècia.

Pledejà contra el seu cosí germà Mateu (dit Guillem) de Peralta, comte de Caltabellota, per l’herència de llur avi, el magnat Matteo de Sclafani, i obtingué per sentència el comtat d’Adernò i la baronia de Centorbi.

Montcada i de Benavides, Teresa I de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – 1756)

Marquesa de Leiva. Filla de Guillem Ramon V de Montcada i de Portocarrero-Meneses. Fou la darrera representant del llinatge dels Montcada als Països Catalans.

Aportà la seva copiosa herència i la del seu marit Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda als seus descendents.

Montcada i d’Alagó, Joan de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XV – 1452)

Quart comte d’Adernò i de Nucaria. Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta i fill adoptiu del seu oncle Antoni de Montcada i Abbate. Des del 1397 fou comte de Nucaria per concessió del rei Martí I el Jove i com a hereu de la seva mare, Beatriu d’Alagó.

El 1392 anà amb l’expedició de Martí el Jove a Sicília amb el seu pare, oncles i germà Mateu. Milità al partit català. Durant l’Interregne lluità amb els seus parents contra el vescomte Bernat (IV) de Cabrera i rescatà audaçment la reina Blanca de Sicília, retinguda prop de Siracusa.

Fou un dels tres ambaixadors sicilians prop de Ferran I d’Antequera per demanar que nomenés sobirà de Sicília un dels infants reials (1414). El 1420 anà a Nàpols com a capità, al servei d’Alfons IV el Magnànim; participà en el setge de Bonifaci i, més tard (1423), a Capua, on caigué presoner. Fou, sembla, majordom i gran camarlenc del rei.

Montcada i Abbate, Antoni de

4 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1414/15)

(o Antoni de Sclafaní)  Tercer comte d’Adernó. Fill de Mateu de Montcada i Sclafani, i germà de Pere. El 1367 li fou concedit el comtat d’Àsaro, que després perdé. El 1392 anà amb el seu altre germà Guillem Ramon de Montcada i de Peralta amb l’expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel.

Després de seguir el seu germà en les alternatives d’amistat i rebel·lia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove. Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília. El 1396 rebé els comtats d’Adernó i de Centorbi (aquest ja el tenia com a baronia).

Després de la mort de Martí l’Humà, esdevingué un dels principals magnats del partit de la reina Blanca I de Navarra, capitanejat per Sanç Roís de Liori, comte de Caltanissetta, enfrontat amb el de Bernat de Cabrera.

Montcada, Mata de

2 Respostes

(Bearn, França, segle XIII – França, segle XIV)

(de Bearn)  Dama. Filla de Gastó VII de Bearn i germana de Margarida I de Bearn. Es casà amb el comte Guerau d’Armanyac.

La seva altra germana Guillema de Bearn, cedí les riques baronies catalanes a Jaume II el Just, de primer, i després, en morir (1309), als Armanyac. Aquest foren aleshores combatuts pel Foix, el quals, protegits per Jaume II, venceren i s’apoderaren de les baronies.