(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. És autor de diverses obres de teatre. Col·laborà amb Frederic Soler a L’incendi d’Hostalric, primera part de Les joies de la Roser.
Móra, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Montsoriu -varis bio-
Amat de Montsoriu (Catalunya, segle X – segle XI) Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell de Barcelona.
Bernat de Montsoriu (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Robert de Nàpols contra els gibel·lins, al temps que també ho feia Antoni de Cardona. El 1325 tenia el títol de senescal del Piemont.
Ponç de Montsoriu (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València a les ordres de Jaume I de Catalunya (1238). Com a recompensa pels seus serveis rebé 10 jovades de terra i una casa.
Montsorís, Arnau de
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just, el 1323-24.
Expulsats de l’illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres.
Montsonís, Berenguer de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 1283 era un dels que havien d’acompanyar Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.
Montsó, Llorenç de
(Morella, Ports, segle XIV – segle XV)
Ciutadà. S’establí a Atenes. El 1399 caigué presoner dels turcs. Rescatat al cap de quasi tres anys per 400 florins, es veié en grans dificultats per a pagar-los. Anà a Catalunya. Martí l’Humà l’acollí amb afecte.
El monarca recomanà als jurats de Morella que procuressin donar a l’ex-captiu el màxim que poguessin de la quantitat necessària, i escriví també a Martí el Jove perquè ajudés Llorenç quan aquest passés per Sicília.
Montsó, Joan de
(València, segle XIV – 12 desembre 1412)
Teòleg i frare dominicà. Les seves opinions sobre la Immaculada Concepció motivaren que Jean Gerson escrivís contra ell un tractat, inacabat, que ha arribat fins als nostres dies. El tractat fou escrit arran d’un procés fet a París contra Joan de Montsó.
Aquest és autor d’una traducció catalana, perduda, dels sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics. N’ha restat en canvi la lletra d’endreça a l’infant Martí, el futur Martí I l’Humà, que hi és anomenat duc de Montblanc. Aquest títol permet datar la lletra i traducció en 1392-95.
Es curiosa la versió al·legòrica de l’escut comtal de Barcelona feta per Montsó a la lletra esmentada.
Montsalvatge, J. P. *
Veure> Jordi Pagans i Montsalvatge (pintor català, 1932-2017).
Mont-roig -varis bio-
Arnau de Mont-roig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1228 participà a la conquesta de Mallorca. En compensació dels seus serveis rebé 12 jovades de terra a Inca i un molí prop de la capital.
Berenguer de Mont-roig (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Lluità a Sicília contra els angevins. Roger de Flor el posà de cap de la companyia de cavalleria que formà a expenses seves i deixà a disposició de Frederic II de Sicília abans de partir per a un creuer corsari per la Mediterrània occidental.
Felip de Mont-roig (Catalunya, segle XIV) Jurista. Col·laborà amb Arnau d’Erill i Andreu Samorera a preparar el famós procés contra Jaume III de Mallorca, que tindria per resultat la despossessió d’aquest monarca a benefici de Pere III el Cerimoniós.
Montpaó -varis bio-
Berenguer de Montpaó (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Figura documentada el 1237 com a testimoni d’una venda feta per Guillem de Boixadors al monestir de Bonrepòs. Participà a la conquesta de València (1238), on fou afavorit amb donacions reials.
Bernat de Montpaó (Catalunya, segle XII) Cavaller. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Assistí a la darrera operació, el setge de Siurana, en 1153.
Pere de Montpaó (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I l’afavorí als repartiments. Rebé cases i un camp a València, pel temps de la conquesta de la capital (1238), i també terres a Molins el 1247.
Pere de Montpaó (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just, en 1323-24. Expulsats de l’illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres. Figurava a la relació de senyors feudals a l’illa el 1332.
Ponç de Montpaó (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví el rei Pere II el Gran.
Montpalau -varis bio-
Arnau de Montpalau (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I l’afavorí als repartiments. Rebé donacions a Morvedre i molins a la vall de Segó.
Berenguer de Montpalau (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 es mostrà favorable a Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.
Pere Bertran de Montpalau (Catalunya, segle XII) Magnat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Umbert de Montpalau (Catalunya, segle XI) Magnat. Als darrers anys de governació de Ramon Berenguer I de Barcelona, li prestà homenatge pels castells de Montpalau, prop de Pineda, i de Gironella, a la ciutat de Girona.
