Arxiu de la categoria: Biografies

Vives i Escudero, Antoni

Deixa un comentari

(Madrid, 4 febrer 1859 – 19 maig 1925)

Arabista, numismàtic i arqueòleg. Fill de menorquins, es formà a Maó. El ministeri d’instrucció pública li encarregà la redacció (1905) del volum dedicat a les Balears del Catálogo artístico y monumental de España. Explorà navetes i talaiots menorquins i els comparà amb els nuraghi sards.

Publicà també Estudio de arqueología cartaginesa. La necrópolis de Ibiza (1917). Reuní una important col·lecció de monedes i peces arqueològiques, que oferí al municipi de Maó.

Vives i de Rocamora, Francesc

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Jurista. Després de restar vidu entrà a l’orde carmelità juntament amb dos fills seus, un dels quals fou el bisbe de Sogorb, Anastasi Vives i de Rocamora.

Deixà manuscrits dos tractats jurídics i un de caràcter religiós.

Vives i de Rocamora, Anastasi

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 16 maig 1599 – Onda, Plana Baixa, 20 maig 1674)

Prelat i frare carmelità. Fill de Francesc Vives i de Rocamora. Era doctor en teologia.

El 1661 fou nomenat bisbe de Sogorb. Un any abans de la seva mort renuncià a la mitra i es retirà al convent d’Onda per raons de salut.

És autor de diversos treballs sobre temes històrics.

Vives i de Canyamars, Joan

Deixa un comentari

(València ?, segle XVI – Sàsser, Itàlia, 1625)

Polític. Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma. Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip II de Catalunya.

Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya (1623-25). Combaté el bandolerisme del cap del Logudor. Morí en el càrrec.

Vives i Ciscar, Josep

1 Resposta

(València, 9 juliol 1853 – 4 març 1893)

Erudit. Doctor en dret (1878), fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg. Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana. Col·laborà a “Revista de Valencia”, “Valencia Ilustrada” i altres periòdics.

Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos (1882), Retratos de alicantinos ilustres (1892), Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí (1890), Los limoncillos de Sagunto (1885) i Noticias de Pep de l’Horta. Fou soci fundador de la Caixa d’Estalvis de València i acadèmic de Sant Carles.

Vives i Ciscar, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Agrònom. Publicà alguns estudis d’interès sobre temes agrícoles, com el titulat Breve noticia del cultivo del arroz, cual se halla establecido en el Reino de Valencia (1833).

Vives i Campomar, Josep

1 Resposta

(Maó, Menorca, 1940 – )

Pintor i gravador. Fill de Joan Vives i Llull. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià estudis a Florència (1972-73), becat per la Fundació March.

Conrea la pintura i el gravat -natures mortes i paisatges- dins un concepte nítid i estàtic proper al Novecento italià. Ha exposat individualment des del 1964, Palma (1968), Zuric (1970), Barcelona (1973 i 1975), etc.

Vives, Lluís *

Deixa un comentari

Veure> Joan Lluís Vives i Marc  (humanista i filòsof valencià, 1492-1540).

Vives, Jeroni

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1654)

Frare dominicà. Prengué l’hàbit a València el 1627. Es doctorà en teologia el 1640.

És autor de l’obra De primatu divinae libertatis ad sciendum (1654) i de diversos escrits teològics que restaren inèdits.

Vives, Jaume Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1624 – 1708)

Eclesiàstic. Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb. Defensà el lul·lisme.

Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català: Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions (1645).