(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Frare dominicà. És autor d’un Tractatus de Concepcione virginis Mariae (1316).
Pere, Tomàs
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Pere, Joan
(Catalunya, segle XV)
Mestre en arts i doctor en medicina. El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana.
Pere, Bonanat de -cavaller s XIV-
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada en projecte contra Granada (1331).
Pere -varis bio-
Pere (Catalunya, segle XII – segle XIII) Eclesiàstic. Fill il·legítim de Pere I el Catòlic. Fou canonge sagristà de la seu de Lleida.
Pere (Catalunya, 1339 – 1340) Primogènit de Pere III el Cerimoniós del seu primer matrimoni amb Maria de Navarra.
Pere (València, 1347) Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva primera muller Maria de Navarra, quart dels infants haguts pel matrimoni. Morí a les tres hores. La mare finà de sobrepart.
Pere (Catalunya, 1378 – abril 1379) Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva darrera muller, Sibil·la de Fortià.
Pere (València, 13 gener 1394 – abril 1394) Fill de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el sisè dels infants haguts per la parella.
Pere (Sicília, Itàlia, 17 novembre 1398 – Catània, Sicília, Itàlia, 1400) Infant de Sicília. Únic fill de Martí I el Jove i de Maria I de Sicília. Morí de resultes d’una ferida que es féu al cap, tot jugant, al castell de Catània.
Peratallada, Ermessenda de
(Catalunya, segle XIV)
Dama. Segona muller de Ponç III d’Empúries.
Per no haver sol·licitat la necessària dispensa de parentiu, els esposos hagueren de separar-se.
Perapertusa, Francesc de
(Rosselló, segle XV)
Cavaller. Seguí la causa reial en la guerra contra Joan II. El 1462 fou un dels assetjats a la Força de Girona, amb la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran.
Pel setembre de 1462 fou declarat enemic de la terra per la Generalitat.
Peramola, Jaume de -varis-
Jaume de Peramola (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1283 havia de ser un dels companys de Pere II el Gran al desafiament de Bordeus, contra Carles d’Anjou i els seus valedors.
Jaume de Peramola (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Peralta i Sclafani, Mateu de
(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1374)
Fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Vicari general de Frederic III de Sicília als ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74).
Fou incapaç de dominar l’anarquia i les discòrdies entre les faccions nobiliàries: Lluís d’Enghien, comte de Conversano, ocupà Atenes per un breu període; el seu germà Guiu (III) d’Enghien fou induït pels venecians del Negrepont a fer la pau amb els catalans.
Assistí a una assemblea de magnats convocada pel papa Gregori XI i reunida a Tebes per tal de pactar una aliança i emprendre una creuada contra els turcs (1373).
Deixà dos fills menors confiats al seu germà Guillem.
Peralta i Sclafani, Guillem de
(Sicília, Itàlia, després 1331 – 1395/96)
Tercer comte de Caltabellotta i segon de Sclafani i vicari de Sicília. Fill de Guillem i nét de Ramon. Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo.
Durant el turbulent regnat de Frederic III de Sicília observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona: contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebel·lió.
Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia (1356), el càrrec de capità de guerra de Sciacca (1358) i la baronia de Chiusa, de la qual s’apoderà el 1363.
Quan morí el rei el 1377, deixant com a successora la seva filla Maria, menor d’edat, fou un dels quatre vicaris que es repartiren el govern de l’illa. Li fou assignada com a zona de govern propi la compresa entre Agrigent i Terranova a la costa i Caltanissetta a l’interior.
Mantingué contactes amb la cort catalana des del 1378, en què el rei Pere III el Cerimoniós li confirmà les concessions que li havien fet els reis de Sicília, el 1380, el 1385 i el 1391, en vista dels preparatius per a l’expedició a Sicília que aquella cort preparava i que finalment es portà a terme el 1392 sota la direcció de l’infant Martí.
Bé que prestà homenatge a la reina Maria I i al seu marit Martí I el Jove el mateix dia de l’arribada de l’estol català, es revoltà el 1393 juntament amb altres membres de la noblesa siciliana i algunes ciutats.
El succeí el seu fill Nicolau de Peralta i de Randazzo, també fou fill seu:
Joan de Peralta i de Randazzo (Sicília, Itàlia, segle XIV) Noble. Fou pare de:
- Nicolau de Peralta (Sicília, Itàlia, segle XV) Baró de Chiusa. Cosí-germá de Margarida de Peralta i de Chiaramonte, a la mort de la qual reclamà l’herència.
- Caterina de Peralta (Sicília, Itàlia, segle XV) Baronessa de Chiusa. Successora del seu germà. Aportà la baronia al seu marit Alfons de Cardona i de Villena, comte de Reggio.
Peralta -varis/es bio-
Alfons de Peralta (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.
Guillem de Peralta (Ribagorça, segle XII – segle XIII) Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).
Jordà de Peralta (Ribagorça, segle XIII) Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.
Ponç de Peralta (Lleida, segle XIII) Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.
Ramon de Peralta (Catalunya, segle XIII) Canonge de Lleida (1286).
Sança de Peralta (Ribagorça, segle XII) Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).
Sibil·la de Peralta (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320) Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.
Sibil·la de Peralta (Catalunya, segle XIV) Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).
