Arxiu de la categoria: Biografies

Pérez i Bayer, Francesc Vicent

4 Respostes

(València, 11 novembre 1711 – 27 gener 1794)

Hebraista i canonge. Va ésser catedràtic de llengua hebraica a les universitats de València i Salamanca. Pel treball que va fer d’ordenador dels arxius de Toledo, Ferran VI de Borbó el nomenà canonge de la catedral barcelonina.

Va ésser enviat a Itàlia per estudiar-ne els arxius; en tornar-ne revisà els de l’Escorial per encàrrec de Carles IV de Borbó, que el nomenà preceptor dels seus fills. Va ésser director de la Real Biblioteca i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Entre els seus treballs sobresurten la reedició anotada de la Biblioteca Hispana Vetus (1788) i els estudis de numismàtica oriental: De numis hebreo-samaritanis (1781-90).

Pérez, Manuel

Deixa un comentari

(Canàries ?, 1887 – Río de Janeiro, Brasil, 1964)

Propagandista anarquista i de la CNT. Deportat el 1935 de Santa Cruz de Tenerife, on residia, passà primer a Andalusia i després a Barcelona, on fou redactor de “Solidaridad Obrera” el 1936.

El 19 de juliol de 1936 es trobava a Palma de Mallorca per a assistir com a representant de la regional catalana al congrés de la regional de les Balears i pel novembre de 1936 pogué fugir a Menorca. De nou a la Península, inicià una forta campanya propagandista i de denúncia de la repressió a Mallorca.

Publicà en diferents versions (castellana, francesa i alemanya) el fullet Lo que yo he visto en Mallorca. Cuatro meses en el infierno fascista (1937).

Peret Blanc de Beget *

Deixa un comentari

Nom amb què és conegut el músic tradicional català Pere Sala i Solé (1917-93).

Perera i Moret, Blai

Deixa un comentari

(Múrcia, 3 febrer 1776 – Mataró, Maresme, 7 gener 1840)

Compositor. De petit anà amb la seva família a viure a Mataró. El 1793 emigrà a Montevideo i el 1803 a Buenos Aires, on donà classes de música, féu concerts d’orgue i dirigí el futur Teatro argentino.

És autor de l’himne nacional argentí (1813).

El 1818 tornà a Espanya i s’instal·là a Cadis fins que el 1824 anà a Madrid i finalment retornà a Mataró el 1830.

Perellós i de Palafox, Gener X Rabassa de

1 Resposta

(València, 1786 – Roma, Itàlia, 1853)

Cinquè marquès de Dosaigües. Nét de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza. Fou el darrer membre del llinatge, ja que morí solter i deixà hereu universal Vicent Dasí i Lluesma, fill del seu administrador Vicent Dasí i Mestre i de Manuela Lluesma i March.

Aquesta successió fou impugnada pels parents més propers, els Marimon, marquesos de Cerdanyola. Finalment l’herència passà als Dasí i els títols als Marimon, excepte el marquesat de Dosaigües, la renúncia al qual, mitjançant una forta compensació econòmica a aquests, fou obtinguda per Dasí, que, així mateix, obtingué que la reina Isabel II li concedís el títol com a cap d’un nou llinatge.

Perellós i de Mur, Elfa de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1495)

Filla de Ponç de Perellós i van Steenhoont. Aportà les baronies de l’Albi i Cervià a la descendència del seu primer marit Hug III de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig.

Perellós -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc de Perellós  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1412 era a Casp, on comunicà als compromissaris que havien d’elegir el successor de Martí I l’Humà, la impossibilitat de figurar entre aquests el seu sogre Giner Rabassa, jurista valencià, el qual patia de trastorns mentals.

Francesc de Perellós  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Fou camarlenc de l’emperador Carles I de Catalunya.

Francesc Rabassa de Perellós  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Fill de Francesc de Perellós i de Joana Rabassa. Sembla que fou l’iniciador de la branca de Tàrrega, la qual s’extingí, pel que sembla, a la segona meitat del segle XVIII.

Guillem de Perellós  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Potser era germà de Francesc i de Ramon. Aquest Guillem rebé el 1345, i per a un període de tres anys, l’escrivania del patrimoni reial, atorgada per Pere III el Cerimoniós.

Perecaula i Damians, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 1885)

Jurista. Fou regidor de la seva ciutat. És autor de diverses obres jurídiques, com un Diccionario de derecho mercantil.

Pere Berenguer -ciutadà, s. XII-

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XII)

Ciutadà. El 1163, sota el regnat d’Alfons I el Cast, rebé la vila de Montblanc, fundada aleshores.

Pere II de Sicília

15 Respostes

(Catània, Sicília, 1305 – Calascibetta, Sicília, 15 agost 1342)

Rei de Sicília (1337-1342). Fill de Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols. Encara que el tractat de Caltabellotta estipulava que en morir Frederic Sicília havia de passar als Anjou, Pere va ésser associat al tron des del 1321.

Durant el seu regnat no es va saber imposar sobre la noblesa que, dividida entre catalans i llatins, lluitava pel poder. Robert d’Anjou llançà diversos atacs contra l’illa, i va apoderar-se de Termini (1338) i de Lipari (1339).