(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Rajadell, Dalmau de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Rafart, Arnau
(Girona, segle XIV)
Ciutadà. Fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària convocada per Pere III el Cerimoniós a Barcelona, el 1344, per tal de decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Rafal, Jaume de
(País Valencià, segle XVII – 1727)
Noble, marquès de Rafal. Partidari de l’arxiduc Carles III d’Àustria, el 1707 participà en la campanya valenciana, que culminà amb la retirada total de les forces aliades.
Virrei austriacista de Mallorca (1709-12). Confiscats els seus béns pels Borbons, el 1713 s’embarcà a Barcelona amb l’emperadriu Elisabet de Brunsvic i s’establí a Viena, d’on tornà el 1726.
Rabassa i Morlius, Francesc
(Cervera, Segarra, segle XVIII)
Metge. Era catedràtic de la universitat de Cervera.
Escriví una Disertatio phisiologica, pathologica ac therapeutica (1753).
Rabassa, Guillem
(País Valencià, segle XIII – segle XIV)
Frare de l’Hospital. Segurament de la família de cavallers de València que havia de donar altres personalitats conegudes. Fou comanador de l’orde a Ulldecona.
El 1319 era un dels testimonis de la renúncia de l’infant Jaume, fill gran de Jaume II el Just, als seus drets de primogènit.
Rabassa, Guillem
(País Valencià, segle XIII)
Jurista i notari reial de Jaume I el Conqueridor. El 1227 compartí amb el seu senyor el mig segrest de què els feren objecte a Osca.
En tal ocasió el rei li preguntà si tenia alguna llei que els fos de profit a tots dos, i Rabassa respongué que no eren de profit, en aquelles circumstàncies, ni llei ni dret.
L’any següent fou un dels dos testimonis del contracte de concubinatge del monarca amb la desposseïda comtessa Aurembiaix d’Urgell.
Rabassa, Giner
(País Valencià, vers 1342 – després 1412)
Jurista i cavaller. El 1378 era jurat de la ciutat de València. Fou tresorer del rei Joan I el Caçador. Gaudí de gran prestigi.
Seria un dels tres representants de València al compromís de Casp (1412), com a figura que ningú no discutí, tot i haver estat manegada la designació de compromissaris pels partidaris de Ferran d’Antequera i ser Rabassa un dels pocs independents.
Tenia llavors més de vuitanta anys. Sofria trastorns mentals que foren certificats per una comissió de metges. Aquesta deficiència el féu dimitir com a compromissari. Fou substituït per Pere Bertran, que votaria en blanc per manca de temps a estudiar les candidatures.
És autor de notes sobre el dret foral de València.
Quirze -bisbe Barcelona, s. VII-
(Catalunya, segle VII)
Bisbe de Barcelona. El 656 manà alçar un cenobi al santuari de Santa Eulàlia.
Querol, Ramon
(Dosquers, Garrotxa, segle XIV – Girona, segle XIV)
Metge. Fundà a Girona, el 1395, el col·legi de Sobreportes per a escolars novicis.
Queralt -varis/es bio-
Albert de Queralt (Catalunya, segle XII – 1179) Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).
Berenguera de Queralt (Catalunya, segle XII) Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.
Bernat de Queralt (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.
Dolça de Queralt (Catalunya, segle XII) Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.
Guerau de Queralt (Catalunya, segle XVI) Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.
Guillem de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.
Jordi de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.
Lluís de Queralt (País Valencià, segle XV) Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.
Pere de Queralt (Lleida, segle XV) Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.
