(Catalunya, segle XII)
Noble. Apareix a vegades al consell comtal als darrers temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Raset, Arnau de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Ramon Llombard
(Llombardia, França, segle XII)
Arquitecte. Actiu a Catalunya. El 1175 es comprometé a tancar la volta de la seu d’Urgell, acabar el cimbori i aixecar les torres, cosa que explica l’estructura llombarda de l’obra.
Ramon Guillem de Peralada
(Catalunya, segle XI)
Vescomte de Peralada, del qual hi ha notícies entre 1085 i 1091.
Són inconeguts els probables titulars de Peralada entre aquest personatge i un vescomte Dalmau que es troba documentat fins al 1017.
Ramon I d’Urgell
(Catalunya, segle X)
Vescomte d’Urgell (després 971 – després 988). Actuava l’any 988 i sembla que el succeí el vescomte Miró I.
Ramon -escultor, s. XIV-
(Catalunya, segle XIV)
Escultor. Només és coneguda la seva signatura llatinitzada Raimundus magister.
És autor del relleu votiu de Santa Pau (1340).
Ramon -bisbe Elna, s. XII/1202-
(Catalunya, segle XII – Rosselló, 1202)
Bisbe d’Elna. És excel·lent la lauda del seu sepulcre, obra de Ramon de Bianya.
Ramis i Palau, Juli
(Sóller, Mallorca, 20 juny 1910 – Palma de Mallorca, 15 març 1990)
Pintor. Començà a pintar el 1923. Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Hermenegild Anglada i Junyer i Vidal. El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera.
Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París (1928) entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda. Exposà a l’Haia, Londres, Zuric, Barcelona (galeries Syra, 1932 i 1933), Madrid, Palma, París, Stuttgart, etc, i col·lectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte (1951), a la Biennal de Venècia (1960) i al Salon des “Réalités Nouvelles” de París. Residí a Tànger des del 1939 i visqué una mica al marge de moviments i marxants.
Posseïdor d’un gran domini del dibuix, passà de la influència cubista i fauve a un estil treballat amb sorres o sovint petxines damunt de suports de tota mena (fusta, cartó, paper de diari, etc.), que en fan un dels precursors de l’informalisme. Hom ha destacat especialment, però, els seus paisatges, serens, esquemàtics, solitaris i de colors poc violents.
És representat als museus d’art modern de París, Lió, Israel, Madrid i Sóller.
Ramís -escriptor, s. XV-
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. En són ignorats tots els detalls personals.
Se n’ha conservat un Lai al Cançoner de París, que el revela com a poeta estimable.
Ramir I d’Aragó
(Aibar, Navarra, vers 1000 – Graus, Aragó, 8 maig 1063)
(o de Ribagorça) Primer rei d’Aragó (1035-63). Fill i successor de Sanç III el Major de Navarra al comtat d’Aragó.
Amb la mort del seu germà Gonçal I de Ribagorça (1045) va ampliar el seu regne amb l’annexió dels antics comtats de Sobrarb i Ribagorça.
Va morir durant el setge a la població de Graus, rebutjat pel rei de la taifa de Saragossa.
Rajadell, Ponç de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. El 1309 participà a l’expedició de croada contra Almeria dirigida per Jaume II el Just.
