(Mataró, Maresme, 1847 – Madrid ?, segle XIX)
Gravador. Estudià a Madrid i a París. Fou gravador de la Impremta Nacional madrilenya.
Col·laborà a diverses edicions notables.
Serra i Mas, Pasqual
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Serra i Ferrer, Josep Miquel
(Petra, Mallorca, 24 novembre 1713 – Carmel, Califòrnia, EUA, 28 agost 1784)
“fra Juniper Serra” Missioner franciscà. L’any 1749 fou enviat a Mèxic, treballà fins al 1758 a les missions de Sierra Gorda (Querétaro), i després al col·legi de San Fernando de la capital (1758-67).
L’any 1769 anà a l’Alta Califòrnia en l’expedició colonitzadora de Gaspar de Portolà, i per iniciativa seva es fundaren les missions de San Diego (1769) i San Carlos, a Monterrey (1770). Com a president de les missions anà a Mèxic (1772) per sotmetre al virrei l’aprovació de la seva Representación, on posà les bases organitzatives de la colonització de Califòrnia.
Fundà d’altres missions, fins a un total de nou, entre elles les de San Gabriel (Los Ángeles) el 1771 i San Francisco el 1776. Aquestes missions foren l’origen de les grans ciutats californianes, a través de les quals es van introduir al país l’agricultura i la ramaderia de tipus europeu.
Serra -varis bio-
Bernabeu Serra (Catalunya, segle XVI) Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona. Publicà l’obra Anotaciones decisivae et quae in curiis generalibus Cathaloniae inter Bracchi quandoque sanitari solent (1563).
Bernat Serra (Catalunya, segle XV) Escriptor. N’és coneguda una sola poesia, que recorda la manera de Jordi de Sant Jordi.
Francesc Serra (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Escriptor. És autor d’una de les escasses obres teatrals catalanes de l’època: Lo primer plor de l’auba.
Gonçal Serra (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.
Guillem Serra (Illes Balears, segle XVIII – 1754) Eclesiàstic. Tingué gran fama com a teòleg.
Jaume Serra (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Jaume Serra (Alzira o Algemesí, Ribera Alta, segle XV – Roma, Itàlia, 1517) Cardenal. Fou arquebisbe d’Oristany (Sardenya). Residí molts anys a Roma. N’ha restat un epistolari notable en valors literaris.
Joan de Serra (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV) Cavaller. Serví a Sardenya amb Martí I el Jove. Aquest li confià missions diplomàtiques. Amb Hug de Rosanes anà a diversos llocs de l’illa, pel maig de 1409, prometent l’indult a tots els rebels que abandonessin la causa del vescomte de Narbona, cap de la revolta en curs.
Josep Serra (Catalunya, segle XIX) Moblista. Fou un dels més notables del seu temps. Obtingué una medalla de primera classe a Londres, el 1862.
Ramon Serra (Catalunya, segle XIII) Comanador de l’orde del Temple a Montsó, durant la primera meitat del regnat de Jaume I el Conqueridor. El seu nebot Ramon Serra fou el comanador de l’orde a Mallorca, illa acabada de conquerir.
Tomàs Serra (Borriana, Plana Baixa, segle XVIII – 1755) Escriptor i eclesiàstic. Era doctor en dret i en teologia. És autor d’un acte sacramental i una comèdia de caràcter religiós, així com d’una Loa para la villa de Onda i diverses poesies.
Serra, Pere -varis-
Pere Serra (Catalunya, segle XIV) Jurisconsult. Fou nomenat jutge de la batllia de Girona el 1339. Escriví alguns articles sobre els costums d’aquesta ciutat.
Pere Serra (Menorca, segle XIV – segle XV) Religiós. És autor d’un Llibre de diverses profecies, polítiques i religioses, i un recull de consells dirigits a la ciutat de València amb el títol Del stament de la vida política.
Pere Serra (Catalunya, segle XVIII – 1796) Escultor. És autor del grup escultòric de la fornícula de Santa Maria de Cervelló, a la basílica de la Mercè de Barcelona.
Serdanya, Salvador
(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)
Gravador i argenter. Establert a Barcelona. Els seus gravats, excel·lents, són documentats de 1695 a 1704.
La seva passantia com a argenter és del 1710.
Serarols, Salvador
(Catalunya, segle XVII)
Argenter. Li foren encarregades unes sumptuoses imatges de sant Just i santa Escolàstica per a la seu de Manresa.
Sentmenat -varis bio-
Francesc de Sentmenat (Catalunya, segle XV) Noble. Fill segon d’un senyor de Sentmenat. Serví Ferran II el Catòlic. Tingué el títol de vicealmirall de Castella.
Guillem de Sentmenat (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Senyor dels castells de Sentmenat, de Tortosa i de Carles. Vengué al rei (1302) la vegueria, l’escrivania de la cúria, la paeria i la presó de la Suda de Tortosa.
Sentmenat, Ramon de -varis-
Ramon de Sentmenat (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta del País Valencià amb Jaume I de Catalunya. Rebé, en recompensa, terres a Xàtiva i altres donacions.
Ramon de Sentmenat (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Segurament fill de l’anterior. El 1332 figurava entre els propietaris feudals catalans a l’illa de Sardenya.
Ramon de Sentmenat (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Era cambrer del rei Martí I l’Humà. Figurà entre els assistents a les darreres visites al monarca que el pressionaven perquè nomenés directament un successor al tron (1410).
Sentluc, Jacomí *
Veure> Jacomí de Senlecques (joglar francès de Joan I de Catalunya, segle XIV).
Senjust i Pagès, Francesc
(Barcelona, s XVII)
Aristòcrata. Tenia el títol de donzell. El 1675 era Conseller en Cap de Barcelona. Ho tornava a ser el 1684.
Féu funcions d’habilitador municipal el 1686.
