(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Patró de galera. Un dels millors de la marina catalana del seu temps.
Portà el rei Jaume I el Conqueridor en el tercer viatge d’anada i tornada de Mallorca (1231).
Sesposes, Berenguer
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Sesplanes -llinatge-
(Grècia, segle XIV)
Família de cavallers catalans a Grècia. Els representants més coneguts foren:
Guillem Sesplanes (Grècia, segle XIV) Veguer i castellà d’Atenes. El 1321 confirmà un acord amb Venècia.
Jaume Sesplanes (Grècia, segle XIV) Cavaller. Rebé del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill:
Joan Sesplanes (Grècia, segle XIV) Cavaller. El duc Joan de Sicília confirma les donacions fetes al seu pare per Frederic II de Sicília a Atenes.
Sesescales, Bernat de
(Catalunya, segle XIV)
Militar i cortesà. Participà a la campanya d’incorporació del Rosselló dirigida per Pere III el Cerimoniós, el 1344.
El rei el posà de capità a Montesquiu, tot just lliurat aquest lloc a les forces reials.
Sesenanda
(Catalunya, segle IX)
Filla de Sunifred I d’Urgell i d’Ermessenda, germana, per tant, de Guifré I el Pelós.
Seselles, Blai
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. És autor del poema amorós Deseiximent i comiat de l’amor, on és nota la influència d’Ausiàs Marc.
També n’és coneguda una altra cançó amorosa, que confirma la seva facilitat versificadora.
Sescomes, Ramon
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Protonotari o secretari major del rei Martí I l’Humà. El 1410, ja a punt de morir el rei, hauria aixecat acta de les dues visites dirigides per Ferrer de Gualbes de cara a conèixer la voluntat del rei sobre l’afer de la seva successió. Sembla que ni les visites ni l’acta són certes, encara que Sescomes presentà al Parlament català un pretès trasllat de l’acta.
El document autèntic no fou exhibit mai, de primer amb l’excusa de no haver-ne estat satisfets els drets notarials, i més tard per l’opinió de Sescomes que no podia presentar-lo a un Parlament regional en detriment dels altres.
Acudí davant el Parlament de Tortosa, pel desembre de 1411, i hi exposà el seu punt de vista. Aquestes actes són considerades com una maniobra per perjudicar la candidatura de Jaume II d’Urgell.
Sescars, Aimó de
(Catalunya, segle XIV)
Poeta. Entre el 1380 i el 1399 escriví Lausor de la divinitat, resum esquemàtic i versificat de la doctrina cristiana. De tipus narratiu, consta de 347 octosíl·labs apariats.
Serrallonga, Bernat Hug de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 1279 fou un dels garantidors del jurament de vassallatge de Jaume II de Mallorca a Pere II de Catalunya.
Era un dels designats per a combatre al costat del rei Pere II el Gran al desafiament de Bordeus (1283).
Serradell, Isidre
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Llatinista. Era catedràtic d’humanitats a la universitat de Barcelona, de la qual era figura prestigiosa.
Pertanyia a l’Acadèmia Desconfiada.
Serra i Pausas, Joan
(Barcelona, abans 1861 – després 1902)
Dibuixant. Col·laborà a la il·lustració de publicacions periòdiques i de llibres. El seu art seguia el d’Eusebi Planas.
Fou un del fundadors, el 1876, de la Societat Heliográfica Española.
