(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Figurà entre els més addictes a la reina Sibil·la de Fortià.
Aquesta actitud li costà de ser processat, el 1387, pel nou rei Joan I el Caçador.
Senesterra, Berenguer de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Sendra i Puig, Lluís
(Gràcia, Barcelona, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Escriptor. El 1866 estrenà amb èxit l’obra teatral Un pas de comèdia (1873).
Selva i Villaret, Bonaventura
(Vic, Osona, 1918 – Mataró, Maresme, 1993)
Escriptor. Fundà i dirigí la revista “Inquietud Artística”.
El 1965 publicà el llibre Vigatans i vigatanisme.
Selomó Bonisaq
(Barcelona, segle XIV ?)
Autor jueu. Conegut per la traducció, en data incerta, del Sefer Bahran (Llibre de les Crisis) de Galè de l’àrab a l’hebreu.
Selomó ben Ishaq Gerundi
(Girona, segle XIII)
Poeta religiós jueu. Pertanyent, segons sembla, al cercle de cabalistes i deixeble de Mosé ben Nahman.
Se’n conserven cinc composicions.
Selomó
(la Seu d’Urgell ?, Alt Urgell, segle XIII – segle XIV)
Autor jueu, de cognom desconegut i d’època incerta que escriví un comentari filosòfic a Averrois.
Algun manuscrit de la seva obra el fa resident a la Seu d’Urgell.
Selma, Miquel
(Catalunya, segle XVII)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Compongué nombroses obres polifòniques de caràcter religiós, algunes de les quals amb acompanyament instrumental.
Segrià -frare, s. XIII-
(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1259)
Nom amb què és conegut un frare franciscà mort a Lleida.
Fou venerat com a sant per haver-li estat atribuïts molts miracles.
Segarra, Arnau de
(Barcelona, vers 1210 – vers 1270)
Frare dominicà, filòsof i inquisidor. Fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor durant la campanya de Múrcia, el 1266.
Scherrer, Ludwig
(Suïssa, segle XVIII)
Mestre orguener. Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l’orgue de la seu nova de Lleida i el de l’església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent (amb contracte del 1775).
