(Tarragona, segle XVIII – Madrid, segle XVIII)
Jurista. Publicà una obra titulada Educación de la juventud (Madrid, 1775).
Barberí, Mateu Antoni
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Barberà i Sanchis, Joan
(València, segle XVIII – Gandia, Safor, 1824)
Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València.
És autor d’un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d’un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d’un de sintaxi (1794).
Barberà i Nolla, Rita
(València, 16 juliol 1948 – Madrid, 23 novembre 2016)
Política. Diputada al Parlament valencià pel Partit Popular del 1984 a 1991, any en què fou elegida alcaldessa de València, fins al 2015.
Fou també presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (1995-2003).
Abans de morir era investigada per presumpte blanqueig de capitals.
Barberà i Martí, Faustí
(Alaquàs, Horta, 20 desembre 1850 – València, 5 gener 1924)
Metge, erudit i polític. Com a metge destacà pels seus estudis sobre otorinolaringologia (La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea, etc). Introduí a Espanya els nous mètodes d’ensenyament per als sordmuts (De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, 1894). Edità, també, manuscrits mèdics valencians del segle XV.
Fou l’organitzador del Congrès Mèdic Regional de València (1891). Vicepresident de la societat Lo Rat Penat, contribuí a fundar l’entitat València Nova (1904), de la qual aviat fou president.
Publicà una interessant obra doctrinal, De regionalisme i valentinicultura (1910), que representava l’abandó del provincionalisme romàntic i la formulació d’un programa d’actuació política regionalista a València.
Barberà i Falcó, Josep
(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)
Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.
Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.
Barberà -varis bio-
Dalmau de Barberà (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.
Evarist Barberà (València ?, segle XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.
Mateu Barberà (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Pere Arnau de Barberà (Rosselló, segle XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.
Barberà, Joan de
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, segle XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579)
Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort.
Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l’arquebisbe de València.
Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d’aigües i a la consolidació de les muralles.
Barberà, Jaspert de
(les Corberes, Rosselló, segle XIII – França ?, segle XIII)
Militar i noble. Col·laborador de Nunyó Sanç, comte del Rosselló, l’ajudà en la defensa de Perpinyà contra els Montcada (1223), i l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1229). Professà el catarisme i fou condemnat per la Inquisició.
Lloctinent del vescomte Pere de Fenollet, en morir aquest (1243), exercí la sobirania de fet en el vescomtat. Mantingué l’últim reducte càtar contra l’ofensiva francesa, el castell de Querbús, fins que fou empresonat (1255); per tal de recuperar la llibertat, cedí la plaça als francesos.
Barber i Bas, Francesc
(València, 1864 – 1897)
Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l’època, com “La Correspondencia de Valencia”, i fundà “La Correspondencia Alicantina”.
La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València.
Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.
Barbens, Francesc de *
Veure> Francesc de Barbens (religiós caputxí català, 1875-1920).
