Arxiu de la categoria: Biografies

Barceló i Martí, Joana

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 5 setembre 1959 – )

Política. La seva carrera s’inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme.

En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca. El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva. Des del 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE.

És llicenciada en geografia i inspectora de consum de l’ajuntament de Ciutadella. Des del 1999 presidí el Consell Insular de Menorca i en fou la consellera de turisme.

Barceló i Gayà, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 – Palma de Mallorca, 1857)

Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814).

Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres.

Barceló i Fortuny, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 28 febrer 1943 – Barcelona, 6 juny 2022)

Escriptor, conegut com a Xesc Barceló. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil.

Ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l’aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres.

Barceló i Caimaris, Francesc

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 3 gener 1814 – 1858)

Escriptor. Era procurador dels tribunals. Escriví poemes en català i en castellà i dues novel·les, possiblement satíriques.

Historiador poc rigorós, publicà una Historia de Menorca (1837), única obra no destruïda per la família i parcialment publicada a “Revista de Menorca” (1911-14). Enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor. A més, dibuixà plans iconogràfics de poblacions menorquines, esdevinguts raríssims.

Barceló i Bover, Francesc

1 Resposta

(Son Carrió, Mallorca, 1926 – la Garriga, Vallès Oriental, 1982)

Pintor. Figura important del món artístic mallorquí.

Té obres als museus d’Art Modern de Nova York, San Francisco i París.

Barceló i Artigues, Miquel

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 8 gener 1957 – )

Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84.

En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l’Àfrica.

Convertit en un dels pintors més cotitzats de l’estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d’Alemanya, l’antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc.

Barceló -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Barceló  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

Joan Barceló  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

Miquel Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.

Miquel Barceló  (Illes Balears, 1940 – )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

Tomàs Barceló  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.

Barceló, Antoni

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Lul·lista. Exercí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca.

És autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lul·lianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig (De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri… Raymundi Lulli, 1668-93).

Barbier i Rosselló, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX – Madrid, segle XIX)

Escriptor en castellà. De filiació progressista.

És autor del drama Juana de Souvri (publicat i representat a Mallorca el 1843) i Fe y esperanza. Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 (1854).

A partir del 1857 es traslladà a Madrid.

Barberi i Santceloni, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1766 – 1826)

Orador i historiador. Deixà un cert nombre d’escrits de caràcter històric.