(Ribagorça, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Noble. Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia. S’establí a Nàpols, on poseí la baronia de Groterna.
El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran I de Nàpols. El 1466 passà al servei de Joan II el Sense Fe.
(Alaior, Menorca, 15 març 1588 – 9 juliol 1644)
Batlle d’Alaior. Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors.
Reeixí a repel·lir-los, però morí després de la contesa.
(Barcelona, 1691 – 1771)
Frare caputxí. És autor de diversos llibres piadosos escrits en castellà.
(Catalunya ?, segle XII – Montserrat, Bages, segle XII)
Compositor benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat.
Tingué fama de ser un excel·lent intèrpret de flauta.
(Palma de Mallorca, 1758 – 1821)
Metge i poeta. Es doctorà en medicina a Palma de Mallorca (1780). Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1787).
És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós.
(Llucmajor, Mallorca, 1 juliol 1648 – Menorca, 2 juny 1717)
Lul·lista franciscà. Ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial. Fou professor de teologia lul·liana a l’Estudi General Lul·lià.
Fou col·laborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull; d’acord amb els criteris del lul·lisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam (manuscrita), replicada per Salzinger al darrer capítol dels Perpicilia lulliana.
És autor també d’un catàleg dels manuscrits lul·lians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma de Mallorca.
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1806)
Mariner. Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló i Pont de la Terra.
L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs. Prengué part en diverses expedicions a Alger, a Melilla, al blocatge de Gibraltar, a la conquesta de Menorca i al bombardeig d’Alger (1784), i fou ascendit a tinent de navili.
Manà el “Sant Blai” en les operacions navals contra la república francesa (1794) i fou ascendit a capità. Fou comandant de marina de Maó.
(Palma de Mallorca, 31 desembre 1716 – 30 gener 1797)
Militar. Fou patró del vaixell correu (1735) entre Mallorca i Barcelona. El 1756 ingressà a l’armada reial.
Conegut popularment per capità Antoni i posseïdor d’una fama llegendària per l’audàcia de les seves fetes, va distingir-se en les accions per alliberar les vies marítimes dels pirates turcs i barbarescos: el 1769 va dur 1.600 pirates moros presoners a Cartagena i el 1783 bombardejà la ciutat d’Alger, per la qual cosa fou ascendit a tinent general de l’armada.
També comandà l’expedició que portà els jesuïtes, expulsats pel decret del 27 de febrer de 1767, del port de Salou a Itàlia. Dirigí les operacions navals del bloqueig de Gibraltar (1779).
(Palma de Mallorca, 14 maig 1932 – 10 octubre 2012)
Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca.
Ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares.
El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Sóller, Mallorca, 1896 – Madrid, 1951)
Poeta. Estudià a Palma de Mallorca i a Nantes. Tornà a Mallorca, cursà els estudis d’administrador de correus i fou destinat a la Península Ibèrica.
Publicà Primeres poesies (Sóller 1921) i col·laborà en diversos periòdics de Mallorca i del Principat.
